Contra la corrupció, un sistema transparent de finançament de la política

3
Es llegeix en minuts

En la poderosa idea de construir un país nou i millor que empeny el moviment en favor al dret a decidir hi pesa també l'aspiració a viure en una societat sense corrupció. Certament en aquest camp, i per desgràcia, Catalunya no s'ha escapat d'aquest càncer que corromp la democràcia.

La presentació aquesta setmana, i coincidint amb  el Dia Internacional contra la Corrupció, del Barometre que promou l'Oficina Antifrau de Catalunya apunta dades demolidores.

Per exemple, un 88,9% dels enquestats considera que la corrupció a Catalunya és un problema molt o bastant greu, mentre que un 9,9% estima que ho és poc o gens; el 82,3% de la població enquestada creu que actualment a Catalunya hi ha molta o bastanta corrupció, i un 14% considera que n'hi ha poca o gens. El 53,5% creu que en els últims anys la corrupció a Catalunya ha augmentat, un 4% creu que ha disminuït i un 37,8% que s'ha mantingut.

I els partits polítics apareixem més com a part del problema que no pas com a solució; així el 55% creu que els partits polítics a Catalunya es financen il·legalment i el 88,1% dels enquestats estan poc o gens d'acord amb que els polítics fan el que cal per aturar la corrupció.

La feina pendent és colossal. És cert, com apunta Transparencia Internacional en seu darrer informe i en relació al conjunt de l'Estat, que “los sistemas de control se han mostrado más eficaces y han venido aflorando muy numerosos casos de corrupción; por otra parte, las denuncias de los medios de comunicación y el relevante eco social y atención prestada a los casos ahora aflorados han influido intensamente en la percepción ciudadana, generando un estado general de indignación; también es cierto que la crisis económica ha incrementado el nivel de exigencia social, y aunque la justicia viene cumpliendo su función con cierta eficacia y nivel de resultados, a pesar de su lentitud, se ha generado desde fines de 2009 un muy alto nivel de alarma social; finalmente, aunque el enfriamiento de la economía, especialmente en el sector urbanístico, permite pensar que los casos de corrupción se han reducido en ese ámbito,la lentitud de las sanciones penales, la baja intensidad de las penas en casos de corrupcion relevante, la expansión de los escándalos a las instituciones clave del Estado, y la sensación de impunidad explican bien la percepción social negativa que se mantiene en este Índice.” Les percepcions són poderoses  i els temes pendents rellevants i clau.

El finançament dels partits, que vol dir el finançament de la representació democràtica en una societat plural, és una d'aquestes qüestions centrals a resoldre. Precisament estem abordant aquests mesos al Congreso, l'enèsima reforma de la matèria. Veurem quin són els seus resultats pràctics.

Aquesta és una qüestió bàsica, que va bastant més enllà de la corrupció i que té molt a veure en el tipus de relació que estableixen els partits, les empreses i les persones -la societat civil en definitiva-. I també clar, amb com construïm la idea d'interès general i la defensa dels interessos legítims en una societat oberta. I sí, té a veure també com garantim el pluralisme polític i ,especialment ,com fem possible la presència de les minories a les institucions. En poques paraules, una qüestió central alhora de pensar quin és el país que volem.

En qualsevol cas, comparteixo la idea que hi ha models que poden funcionar prou bé: fort finançament públic, limitació de la despesa dels partits, màxima transparència de les aportacions individuals amb límits relativament baixos  i  amb deduccions fiscals, prohibició de les aportacions de les empreses, estricte control i clara limitació de la despesa electoral, pàgina oberta per a denuncies ciutadanes…

Notícies relacionades

Alguns països han anat desenvolupant i reformant el seu model durant dècades, després d'haver patit greus problemes de corrupció i sembla que no els hi anat malament… Fet  que no evita, però, també alguns escàndols en l'àmbit de la política local o una revisió constant del seu sistema.

De ben segur, que un sistema perfecte no existeix, però els països que lideren els índexs de confiança en les seves institucions polítiques apunten idees pel país nou que aspirem a bastir, especialment en l'àmbit del finançament dels partits.