Un partit amb noves fórmules
El ciberpopulisme que ve
Podem busca la 'plaça electrònica' que projecta internet amb una democràcia horitzontal i immediata
El ciberpopulisme que ve_MEDIA_2 /
Pablo Iglesias, en el seu assaig Disputar la democracia, considera una victòria haver imposat el terme casta en el debat polític. I té raó, ja que amb aquest concepte ha denunciat amb èxit l'existència d'un abisme entre governants i governats, de manera que alguns sondejos auguren el seu triomf en unes eleccions, i fins i tot un 25% dels seus potencials votants procedirien del PP.
El seu contundent missatge segueix la pauta de formacions populistes que exhorten el ciutadà anònim a mobilitzar-se contra les elits que suposadament li han robat els seus drets. Aquests discursos solen ser denunciats per simplisme i demagògia, però també compten amb valoracions positives, com la d'Ernesto Laclau. Aquest pensador va destacar la naturalesa democràtica del populisme, al permetre irrompre en la política sectors que n'estaven exclosos. No estranya, doncs, que les seves tesis siguin una referència per a Podem.
Però la novetat d'aquesta força no només radica en el seu caràcter populista, sinó en la capacitat de créixer i vertebrar-se a través de les xarxes socials. No obstant, no és un cas únic i el Moviment 5 Estrelles [M5S] de Beppe Grillo ofereix un fenomen anàleg a Itàlia. Els dos rètols, més enllà de diferències ideològiques, plasmen com internet altera la política tradicional.
Grillo, un popular humorista i actor nascut el 1948, va formar el seu partit el 2009 a través de l'èxit del seu blog. Va assumir, com Podem, la denúncia de les elits. Segons el seu programa, el Parlament no representa la majoria de ciutadans, que no poden elegir el candidat, només el símbol del partit. Així mateix, els partits han suplantat la voluntat popular i s'han sostret al seu control.
En les legislatives del 2013 va ser la llista més votada (25,5% dels vots) i va explorar un acord fallit amb el líder del Partit Democràtic, Pier Luigi Bersani. Llavors Grillo va titllar de «pares puters» els líders rivals i va afirmar que governaven «donant-nos pel cul» des de feia anys. En els comicis europeus el seu suport va caure al 21,1%, però va clarificar la seva ideologia a l'unir-se al grup parlamentari euròfob liderat per Nigel Farage (dirigent de l'UKIP). Aquesta decisió es va prendre a través d'un referèndum on line amb 29.584 participants i un 78,1% de vots favorables.
Al SITUAR-SE a la ultradreta, Grillo enllaça amb el fenomen del qualunquisme. El terme al·ludeix al Fronte dell'Uomo Qualunque (Front de l'Home Qualsevol), que va fundar el 1944 el periodista Guglielmo Giannini a partir d'un diari homònim. Es va dirigir al ciutadà «fart de tothom, que només desitja ardentment que ningú li toqui els nassos». Sense programa i amb el lema Avall tots, va llançar diatribes contra l'Estat, la fiscalitat i la democràcia, per eclipsar-se després dels comicis de 1948. Grillo sembla seguir la seva estela i els seus resultats en els comicis regionals de Calàbria (5% dels vots) i Emília-Romanya (13%) aquest novembre podrien apuntar el seu declivi.
Podem s'emplaça en una òrbita oposada, perquè a Estrasburg es va integrar en el grup d'Esquerra Unitària i el seu antecedent és el moviment indignat, sorgit el 15 de maig del 2011 [15-M] amb l'eslògan No ens representen. En els comicis europeus va capitalitzar les seves inquietuds competint amb altres partits: el Moviment RED, que lidera el jutge Elpidio Silva (105.183 vots, 0,6%); la Xarxa Ciutadana-Partit X (100.115 vots, 0,6%); i Equo (que es va coalitzar amb Compromís i va aconseguir un escó). Aquestes formacions desitgen fer realitat la plaça electrònica que projecta internet: una democràcia horitzontal, immediata i sense lideratges verticals. Podem ho reflecteix en el seu cercle, símbol i forma d'organització a la vegada. Va escenificar aquest afany el 21 d'agost, quan va estrenar el seu canal de comunicació per telèfon mòbil i gairebé 11.000 persones van participar en les votacions.
Va cristal·litzar així un partit 15-M, portador d'un populisme crític amb la política d'austeritat, tot i que la seva retòrica agressiva -com reconeix Iglesias- empara un programa que haurien pogut assumir partits socialdemòcrates fa tres o quatre dècades.
En definitiva, Podem i l'M5S volen traslladar la democràcia d'internet a la política institucional. Reflecteixen així el que el sociòleg Guy Hermet considera ciberpopulisme, al desitjar articular una democràcia directa, desprofessionalitzada i participativa en temps real. Aquesta tendència suposa una ruptura espectacular amb la vella política a l'unir canvi tecnològic, relleu generacional i hiperdemocràcia.
Aquesta política, a més, ha vingut per quedar-se, com va anunciar l'alcalde grillino de Parma, Federico Pizzarotti. Al vèncer en les eleccions del 2012 va fer una afirmació que avui adquireix aires de manifest: «No som antipolítica. Ara som nova política».
