L'aristòcrata més popular i excèntrica
En els nostres dies, en aquest segle XXI de pertinaç crisi i d'immoral eixamplament de les distàncies entre rics i pobres, poques institucions poden resultar més anacròniques que l'aristocràcia. I més si parlem d'una estirp espanyola, la Casa d'Alba, vinculada amb una altra de britànica que va amassar una fortuna incalculable entre els segles XV i XXI a partir de grans finques, immobles, palaus i obres d'art. Però Cayetana Fitz-James Stuart y Silva, que va morir ahir a Sevilla als 88 anys, ha estat un personatge tan singular que ha transcendit la seva classe. La dona que va tenir més títols nobiliaris del món -va arribar a ser 20 vegades gran d'Espanya- ha viscut una existència fora de normes i, sens dubte, impròpia de la seva classe. Una vida, com s'acostuma a dir, de pel·lícula.
D'aquí ve que la duquessa d'Alba hagi despertat sempre gran empatia entre la gent -pròpia d'altres temps i que ja s'ha manifestat a Sevilla les hores posteriors a la seva mort- al costat de veus que van denunciar la seva condició de terratinent. Però la duquessa sempre es va guiar pel lema Viu i deixa viure, com va explicar en la seva autobiografia, i ho va portar fins a les últimes conseqüències. Per exemple, amb una agitada vida sentimental que, llegendes al marge, la va dur a casar-se amb l'exsacerdot Jesús Aguirre i fa tres anys amb Alfonso Díez, funcionari de carrera i avui el seu viudo, tot i l'oposició filial. La noblesa espanyola, en definitiva, perd la seva cara més reconeixible, com bé lamentarà la premsa del cor.
