'De vez en cuando la vida'
Sortida del vell barret de copa de l'aristocràcia, va voler ser, sobretot, gitana
Sense complexos 8 La duquessa d’Alba. en diferents moments de la seva vida lluint tota mena de vestits. /
Serrat canta que «de vez en cuando la vida nos besa en la boca y a colores se despliega como un atlas y nos pasea por las calles en volandas».
Cayetana d'Alba Fitz James Stuart ha viscut així. Amb una vida feta a mida que ha anat recosint, posant-hi volants i traient escot. Convidada d'honor i carnet vip. Però encara que va sortir com els conills d'un vell barret de copa que és l'aristocràcia, va voler ser, sobretot, gitana. I precisament així va anar sempre a la seva. Perquè així ha viscut, volent ser feliç fins a l'últim moment, fins ahir mateix.
Ballant, obrint les portes, el cor i les faldilles. Sortint descalça al carrer, aixecant mantons en l'aire i gastant quilòmetres. Cayetana volia que la vida semblés el que és, vida.
Casament, escàndol, tirabuixó
Amb el primer marit, Luis Martínez de Irujo, va tenir el casament més car del moment, 20 milions de pessetes de l'època. Amb el segon va venir l'escàndol, un exsacerdot que era 11 anys més jove que ella. I amb Alfonso Díez, el tirabuixó amb doble volta. Però entre els uns i els altres quedarà una col·lecció de mirades, desitjos i tombarelles amagades a Dueñas, en avions i en places de toros.
Cayetana ha consumit 88 anys esplèndids, sense perdre un segon, sense tenir prejudicis per portar biquini fins a l'últim estiu o casar-se amb un home 25 anys més jove. Ella, amb 85 anys; ell amb 60. Capritxosa, malcriada, tarambana, diran alguns. Entusiasta, enamorada, apassionada, diran uns altres. Què importa, dirà ella.
Ha estat l'Ava Gardner de la noblesa. La Liz Taylor de la hidalguía. La Cleopatra del senyoriu. Només qui creu en l'amor és capaç de casar-se tres vegades, deixar-se festejar per toreros, músics i pintors; estimar com a objectiu de vida, com a eix central de la línia de la mà. Perquè en el flirteig amb la novetat hi ha el calze de l'amor. No parar mai. Perquè si t'atures, com els cotxes, et cales.
Va arribar convidada per la vida i per això no ha parat, com si cregués que si parava defraudaria el que li havia fet el regal. Com si deixant d'estimar s'hagués d'aturar el món. ¡Hagués de morir! I així, amb la seva estranya bellesa, va voler ser pintada per Picasso per fer una nova versió de La maja nua. No va voler. No va voler el seu marit, és clar. Però la va pintar Zuloaga i no va tornar mai més a pintar nens. La va modelar Mariano Benlliure, la va vestir Balenciaga, la va fotografiar Avedon, Beaton… Perquè parar era morir. Perquè fins ahir va voler ser gitana, sevillana, enamorada i estar acompanyada d'un amor.
Serrat canta que morim quan ningú ens veu. També canta que un és feliç com el nen quan surt de l'escola. Ella, Cayetana, ha anat corrent fins ahir, buscant un altre acte, una altra festa, un altre ball, un altre petó... com una nena que no vol deixar de ser coqueta encara que ja tingui 88 anys.
Avui es deu haver despertat sense saber què passa, lluny de Sevilla, de casa seva, del seu amor. Com si no en tingués prou deu haver mirat si hi ha nois guapos al voltant. I segur que s'està escapant de palau sense que se n'adonin.
