idees
Un poeta, dues suïcides
Amb aquestes coordenades, només puc estar parlant de Ted Hugues, Sylvia Plath i Assia Wevill. També podria parlar de dos poetes i una suïcida, perquè Plath és més poeta que suïcida en importància, però del que m'agradaria parlar
-després de llegir recentment la biografia d'Assia Wevill, i havent llegit també la de Sylvia Plath- és de com la història finalment fa que ens posicionem i jutgem cada un dels tres per separat i en conjunt, encara que en principi els lectors de vides literàries no pretenguem emetre cap mena de judici.
Notícies relacionadesSí, la sensació que em queda després de conèixer en profunditat la història és que el temps ha aconseguit que el món senti compassió per dues dones que, en vida, van ser enemigues: no només les compadim els espectadors tardans, sinó que la mateixa Aurelia Plath i una amiga íntima de Sylvia van poder acostar-se a Assia sense els més que lícits prejudicis i el rancor. El que aconsegueixo desentranyar d'aquests dos magnífics llibres publicats per Circe és que Sylvia Plath no es va suïcidar per Assia Wevill i Assia Wevill no ho va fer per Sylvia Plath: totes dues, lamentablement, ho van fer per Ted Hughes, que queda retratat no només com a faldiller i deslleial, sinó com un home cruel i, per sobre de tot, egòlatra. Les vides de Plath i Wevill, i dels tres fills de totes dues, poden llegir-se com una novel·la, una tragèdia en tres toms, i així ho he fet. Després de tanta angoixa i tant neguit, només em queda la pena per dues dones talentoses però insegures, dos personatges protagonistes que han quedat silenciades pel personatge dolent de Ted Hughes, que les va sobreviure i ens va ocultar el que elles van voler dir després de les seves horribles morts.
Sylvia i Assia eren suïcides, sens dubte, i dramàtiques: però cap va ser responsable de la mort de l'altra, com podíem creure -totes dues van ser víctimes d'un home, perquè Ted sempre va ser, en paraules d'AW., una llarga nit de malsons.
