Una suspensió continguda i poc concreta
Primer, una qüestió de procediment. Recordem que, amb el decret de convocatòria del 28 de setembre suspès, el president Artur Mas va dictar dos decrets més que nomenaven, respectivament, els membres de la Comissió de control i de les comissions territorials de seguiment que preveia el títol III de la llei de consultes, també suspès. A la vista d'aquests decrets, els govern central va decidir recórrer-los. Però no separadament, imposant-hi la suspensió prevista a l'article 161.2 de la Constitució. Ho va fer afegint-los als procediment començat per la suspensió de la llei i del decret de convocatòria. El darrer consell de ministres hauria pogut fer el mateix, sense que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués el nou 9-N com va fer ahir. Si allò que es fa i s'impugna és el mateix que es volia fer, el més lògic hauria estat considerar-ho un nou incompliment de la suspensió inicial, el mateix que els dos decrets successius al del 28 de setembre. I el Tribunal Constitucional hauria pogut prendre les mesures que hagués considerat convenients per fer complir la suspensió de l'única consulta de la qual tenim notícia, per més formes que adopti.
Ara, per mesurar l'abast de la suspensió que el TC ha dictat, hem de tenir en compte allò que demanava el Govern central al seu recurs en la seva impugnació. La referia a «actuacions de la Generalitat» en relació a la convocatòria del 9-N presentada com a «procés de participació ciutadana» a la pàgina web www.participa2014.cat. El TC suspèn exactament allò que li demanava la impugnació, amb les mateixes ambigüitats. Això és correcte, i no el desbordament que s'observava en l'anterior suspensió del títol III de la llei de consultes i del decret de convocatòria. Llavors el TC suspenia més del que se li demanava, i ara, com correspon, és limita al que consta a la impugnació.
Abast sense delimitar
Notícies relacionadesLa llàstima és que la impugnació és poc concreta, i, en conseqüència, tampoc es pot delimitar l'abast del que se suspèn. Una mala notícia per a la seguretat jurídica. Si la indeterminació del procediment del 9-N l'afecta, també ho fa aquesta suspensió que s'ha d'aplicar a «actes i actuacions» que no es precisen. Les restriccions a l'exercici de les atribucions de la Generalitat retallen el dret a l'autonomia, i les limitacions dels drets han de ser les mínimes i concretes. Amb aquests matisos, però, hi ha aspectes sobre els quals inequívocament sembla recaure la suspensió. Per exemple: s'haurien d'aturar la publicitat institucional i el manteniment de la web citada, no es podria convocar directors d'institut per concretar la seva participació en la consulta, i no s'haurien d'enviar més cartes a mitjans de comunicació privats demanant-los la cessió d'espais gratuïts per a informació institucional referida al 9-N.
En tot cas, però, la suspensió només val per a la Generalitat. No s'ha suspès la llibertat d'expressió dels ciutadans que vulguin expressar la seva opinió posant una papereta dins una urna. Que quedi clar.
