La roda
El dilema de Mas i Junqueras
De la ruptura de l'agost a la reconciliació del setembre, passant per l'aprovació de la llei de consultes i un debat parlamentari de gran tensió entre Artur Mas i Oriol Junqueras. El president va convocar dissabte la consulta del 9-N com s'havia compromès en campanya electoral i va acabar pactant amb ERC, ICV-EUiA i CUP. El líder d'Esquerra ha jugat a tensar i destensar la corda per aconseguir que Mas i el seu entorn no matessin la consulta abans de temps, evitant la frustració dels gairebé dos milions de manifestants de la Diada i del conjunt de ciutadans que volen votar el futur del seu país.
Aquest dilluns mourà fitxa Mariano Rajoy i tot l'aparell de l'Estat, però difícilment passarem la pantalla de la consulta tan fàcilment. Fixin-se en el tsunami de gairebé 900 ajuntaments de tots els colors favorables a la consulta. A l'espera del desenllaç del 9-N, Mas i Junqueras han evitat defraudar una part majoritària dels catalans malgrat el boicot de l'Estat. Ara els toca pensar en les següents pantalles, i una d'elles són les eleccions «plebiscitàries».
Rajoy desitja que Mas i Junqueras vagin separats a les urnes, que guanyi el republicà sense majoria absoluta i que un cisma a CiU amb el president convertit en l'Ibarretxe català provoqui el descarrilament del procés. La caverna ja es frega les mans, però la capacitat de sorprendre de Mas i Junqueras està fora de dubtes. Algunes enquestes indiquen que, per separat, ERC i CiU sumarien més diputats que en una mateixa candidatura. Però, ¿acceptaria Mas una llista amb Junqueras i independents i el compromís ferm d'una declaració unilateral d'independència? Si Mas i Junqueras deixen les sigles de partit al marge, no descartin noves sorpreses.
