Els escacs i l'URSS 2.0

Rússia ha donat al món grans jugadors d'escacs. En els temps soviètics se'npromocionava l'ensenyament a les escoles i a les fàbriques. Vladímir Putin mai va sobresortir en els campionats interescolars, però exhibeix maneres al tauler internacional. Els escacs són una disciplina matemàtica, exigeixen conèixer el moviment i la utilitat de les peces, pensar diverses jugades i les seves variants amb antelació i no deixar-se sorprendre pel rival. Guanya qui comet menys errors.

La partida entre Putin i la UE-EUA-OTAN sobre el tauler d'Ucraïna no va bé per als interessos d'Occident. Els jugadors europeus canvien alegrement alfils per peons laterals creient que així es guanyen les partides. Un jugador de nivell només sacrifica una peça important si està convençut d'obtenir un avantatge substancial més endavant. La UE va entregar Crimea sense grans escarafalls esperançat que la conquista seria suficient. Durao Barroso presumia en petit comitè que Rússia deixaria en pau la resta d'Ucraïna.

En el desenvolupament de la partida hem comprovat que aquell sacrifici va ser un error: no s'han obtingut avantatges. La posició actual és de debilitat malgrat un enèsim alto el foc acordat. En altos el foc i declaracions de pau, Ucraïna s'assembla cada vegada més a Bòsnia i Hercegovina. En els temps de l'URSS existia la ciutadania soviètica, comuna a totes les repúbliques i territoris, però cada un conservava la seva nacionalitat. Es tenia un passaport soviètic i s'era ucraïnès, tàrtar, kazakh, tadjik, jueu, etc.

El que a Occident anomenem prorussos a Ucraïna són russos de veritat; va ser la seva condició a la Ucraïna de l'URSS. Per a ells no ha canviat la nacionalitat ni tampoc el territori, només ho ha fet la frontera. Els moviments de Kíev encoratjats per la UE no han estat intel·ligents, com per exemple suprimir l'ensenyament del rus.

Sembla que Putin no busca l'annexió de l'Est, com va fer a Crimea; el que mira d'evitar és la derrota militar de les províncies de majoria russa. Vol una zona autònoma que serveixi de tap. Al Kremlin a més a més d'escacs estudien cada dia història: Napoleó, Hitler. La memòria col·lectiva i la propaganda aconsegueixen miracles. D'aquí ve el gran suport popular a Putin a Rússia. Ell sap a què juga, què vol. Conèixer el joc no el converteix en més bon dirigent ni li dóna la raó.

És possible que Putin tingui un final imprevist al cap, una o diverses sorpreses. Un que inclogui, per exemple, canvis a la frontera moldava del Transdnièster, o que ambicioni reconstruir l'imperi tsarista-soviètic i recuperar el control de les repúbliques asiàtiques, riques en gas i petroli (¿crèiem que érem els únics amb interessos?). Al programa del Kremlin, que podríem anomenar URSS 2.0, hi ha tres casos potencialment perillosos: Letònia, Estònia i Lituània. A Estònia hi viuen més de 110.000 russos, un 9% de la població. Moscou juga a fomentar els moviments secessionistes. Els tres estats bàltics són membres de l'OTAN. Ens veuríem obligats a defensar-los. ¿Hi estem disposats realment?

Els escacs, a més a més d'un joc matemàtic, és un duel psicològic. Putin controla aquest aspecte. Menysprea Obama, a qui considera feble, respecta Hillary Clinton, i no es pren seriosament la UE. Només Merkel. Alemanya segueix sent Alemanya en aquella memòria col·lectiva. Eren altres partides, altres temps, però d'aquelles partides se n'aprèn que els alemanys són sempre un rival temible.

Sense veu

Mentre això es cou sobre un tauler ple de persones, una UE sense política comuna, sense veu, canvia el seu Govern sota el comandament del conservador Jean Claude Junker. Han col·locat el polonès Donald Tusk a primera línia per demostrar a Putin que s'han llegit aquella part de la història, per marcar-li els límits.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El nou Govern europeu és producte de la transacció, del mercadeig persa de càrrecs. Europa no juga a escacs, potser al parxís o a algun joc d'atzar semblant. Putin és temible perquè uneix l'estratègia escaquística amb les maneres tavernàries del jugador de pòquer.

¿Derrotarem amb aquestes eines intel·lectuals l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq que no juga a res conegut? La por es pot infondre des de l'habilitat o bé des de la brutalitat. L'ISIL ha escollit la segona. És la seva arma, flueix bé pels canals occidentals en què abunda el sensacionalisme, la propaganda i el desconeixement de la realitat. Els escacs maduren la voluntat, el pensament complex, però sobretot eduquen el coratge, la capacitat de defensar les nostres conviccions durant molt temps. Churchill deia que els polítics pensen en eleccions i, en canvi, els líders, en les futures generacions. Si és així, estem perduts.