Patentar tomàquets, pebrots o la vida

Són uns exemplars esculturals, que presumeixen de físic musculós i lluent i cada vegada resulten més habituals. Últimament els trobo a tot arreu i sembla que tenen èxit, almenys veig que molta gent en parla, s'hi acosten, els toquen, els acaricien, els desitgen. Uns diuen que són fruit d'hores d'esforç, altres diuen que són fruit de millores genètiques, hi ha qui ho explica basant-se en una bonica història de rescat d'espècimens oblidats i hi ha qui assegura que tenen efectes afrodisíacs. Però jo a l'hora de menjar tomàquets prefereixo alguna cosa menys exòtica que aquests tomàquets de marca regis­trada.

Com explica Juan José Soriano a la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, el Kumato® -aquest tomàquet gairebé negre que es ven en paquets de cel·lofana, amb el glamur d'un producte d'alta qualitat- és una desagradable mostra de les tàctiques que algunes empreses agrícoles estan portant a terme per monopolitzar un mercat del qual ja controlen una bona porció. De fet, de cada sis tomàquets que vostè compra és molt probable que un sigui propietat de Syngenta, la multinacional especialitzada en llavors transgèniques i propietària del ben plantat Kumato®. Les dades de l'organització ETC Group sobre el mercat mundial de llavors comercials confirma com de concentrat està aquest sector que gestiona anualment una xifra superior a 27.400 milions de dòlars: Syngenta, Monsanto i vuit empreses més controlen tres quartes parts del mercat; i elles dues, juntament amb Dupont-Pioneer, en controlen més de la meitat (53%).

Moltes són les circumstàncies permeses perquè un dels recursos estratègics bàsics de la nostra alimentació i vida, les llavors (juntament amb l'aigua potable i la terra fèrtil) estigui tan acaparat per un grapat de multinacionals. Tenim el que el mirall del capitalisme i neoliberalisme reflecteix: la vida en mans d'unes corporacions. El Kumato®, en aquest cas, ens ensenya una de les noves maneres de seguir en aquesta terrible tendència. Com que les actuals lleis sobre la propietat de les llavors, tot i que insuficientment, encara reconeixen d'alguna manera que les varietats vegetals que puguin anar sorgint no són sinó la recombinació de caràcters ja existents a les plantes tradicionals, l'estratègia de Syngenta ha estat anar a buscar la seva exclusivitat en el registre mercantil.

Batejant el seu tomàquet amb qualsevol nom que soni gustós ha registrat una marca obtenint la possibilitat de prohibir a tot el món que es comercialitzin llavors dels seus tomàquets, es produeixin sense el seu permís i fins i tot pot exigir que se sancioni a qui ho faci.

Però s'ha d'insistir, ni Syngenta ni cap empresa han inventat el tomàquet i patentar la seva varietat és una ofensa inacceptable per a la gent camperola que des dels temps asteques van domesticar i van millorar, generació a generació, les moltes varietats de tomàquets tradicionals que existeixen, adaptant-les a diferents climes i sòls i que per descomptat ningú prohibeix que es puguin reproduir.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Recentment, una gran coalició europea de 34 organitzacions d'agricultors i organitzacions no governamentals de 27 països va presentar un recurs davant l'Oficina Europea de Patents (OEP) en contra d'una patent sobre el pebrot concedida l'any passat precisament a Syngenta. Aquesta patent també permet a l'empresa agroquímica apropiar-se d'una resistència als insectes i li garanteix drets en exclusivitat. Però Syngenta no explica que la resistència aconseguida la va obtenir a l'encreuar un pebrot silvestre de Jamaica amb un pebrot comercial. Per als denunciants, «aquestes pràctiques, les patents sobre la vida, no només són qüestionables des del punt de vista ètic, sinó que també posen de manifest el fenomen de la concentració en el mercat de llavors, fet que redueix la biodiversitat i amenaça la seguretat alimentària». I encara que el 2012 el Parlament Europeu va sol·licitar que cessés aquest tipus de patents, l'OEP no en va fer cas.

Segons el meu parer, és important debatre i reflexionar a propòsit del cas del Kumato® perquè entenc que revela per on van els moviments de les grans firmes de les llavors. Veient que el mercat rebutja el consum de varietats transgèniques i observant com cada vegada més els consumidors valoren recuperar el bon gust, com fins i tot molta gent cultiva els seus propis tomàquets i com cada vegada més es recuperen i donen valor a les varietats locals i antigues, la fórmula de nous tomàquets amb valor afegit (com un bon gust, un estil anyenc o amb més propietats nutritives) serà la que vulguin imposar. Però, compte, sempre amb el seu inequívoc senyal de marca registrada® gravat a la pell.