Les conseqüències de la crisi

Remeses, una altra cara de l'emigració

Els països receptors dels enviaments dels seus expatriats no sempre administren bé aquests fluxos

3
Es llegeix en minuts
Remeses, una altra cara de lemigració_MEDIA_2

Remeses, una altra cara de lemigració_MEDIA_2 / NUALART

El fenomen migratori s'ha convertit en un dels grans protagonistes del debat públic en molts països de destí, com ha estat Espanya fins ara. I la preocupació es va engrandint. El tsunami econòmic que recorre el món des del 2008 ha deixat 200 milions de persones sense feina i va desencadenar greus aldarulls a Grècia, Egipte i molts altres llocs. Una de les sortides que moltes persones escullen -i alguns governs promouen- per alleujar aquesta pressió és l'emigració. El 2013, el 3% de la població mundial (o sigui, uns 232 milions de persones) vivia i treballava fora del seu país d'origen. A Espanya la xifra va augmentar un 6,6% el 2013: ja hi ha dos milions d'espanyols a l'estranger.

Els PERIÒDICS esdeveniments de Ceuta, Melilla o de Lampedusa són un reflex de l'impacte de la desesperació que provoquen la fam, l'atur, la violència o els conflictes bèl·lics. Per a moltes persones, emigrar no és només una oportunitat per millorar el seu nivell de vida, sinó una necessitat. A més, ara l'emigració comença a prendre la direcció oposada a l'habitual i el lliure desplaçament de capitals i mercaderies porta també les persones del nord al sud, o del sud al sud. L'immigrant hauria de deixar de ser una persona sense pàtria per ser una persona de dos o més països.

En aquest context, les remeses dels treballadors a l'estranger constitueixen un recurs fonamental per a moltes economies a l'Àsia, l'Amèrica Llatina, l'Àfrica, el Pròxim Orient i alguns països europeus. A mesura que l'economia mundial continua la seva recuperació gradual, les xifres revelen un augment de les transferències de remeses. L'economia receptora d'emigració valora aquest capital humà com un factor per al seu desenvolupament. Per als països emissors, encara que els emigrants i els seus fluxos monetaris ja són un factor clau de les seves economies, és innegable que aquesta pèrdua de capital humà, sobretot el qualificat, és insubstituïble. No tan sols pel cost social que s'hi ha invertit, sinó per la dificultat que suposa reposar aquest capital. Però el creixement del comerç i la globalització han promogut que el treball es mogui a la recerca d'oportunitats, i malgrat les incerteses es preveu un augment de la mobilitat humana.

Les divises de les diàspores són vitals per al desenvolupament. El 2013 les transferències van arribar als 414.000 milions de dòlars. S'espera que arribin a 550.000 milions el 2014 i a 700.000 milions el 2016. Són xifres que tripliquen la mida de l'ajuda al desenvolupament i superen sectors clau de l'economia de molts països. El llistat dels principals països receptors de remeses l'encapçala l'Índia amb 70.000 milions de dòlars, seguida de la Xina amb 60.000, les Filipines (26.000), Mèxic (22.000), Nigèria (21.000) i Egipte (20.000). Altres grans receptors són el Pakistan, Bangla Desh, el Vietnam i Ucraïna.

S'ha de fer un gran esforç per administrar el flux de remeses. Els governs i els reguladors econòmics estan intensificant les polítiques per fomentar-les. No obstant, en moltes parts del món els canals informals de transferències ofereixen una gran resistència. Una de les claus per a la millora seria reduir els costos de l'enviament de les remeses, que poden arribar a representar el 9% del seu valor. Aquests costos poden disminuir millorant la transparència, les innovacions tecnològiques i la liberalització, cosa que generaria 15.000 milions de dòlars en ingressos per als països receptors.

A més, els governs haurien de tenir en compte que les remeses no són diner públic. Són enviaments personals. És probable que gravar-les o dirigir-les cap a inversions específiques resulti ineficaç. Només poden generar rendes i inversió quan estan recolzades per una política transparent i un bon entorn inversor.

Notícies relacionades

Les remeses redueixen l'atur i la pobresa i ajuden a millorar el rendiment econòmic, especialment si es destinen a finançar l'educació infantil i les despeses sanitàries. Fins i tot quan s'utilitzen per al consum generen efectes multiplicadors, especialment en països amb un elevat índex de desocupació. De fet, hi ha països del Pròxim Orient amb economies que es basen en els fluxos migratoris. Els immigrants suposen gairebé el 86% de la població de Qatar o Dubai. Per això les remeses són tan importants per als països d'aquesta regió, siguin emissors o receptors.

La carència de polítiques eficaces i actualitzades que abordin d'una manera eficaç el tema de la mobilitat humana ha plantejat un desafiament a la comunitat internacional, cosa que ens recorda en primer lloc que el caràcter universal dels drets humans i les llibertats fonamentals no hauria d'admetre dubtes.