Anar al contingut

Editorials

Les especulacions sobre Catalunya i la UE

En l'agitat i cada vegada més tens  debat polític català, la qüestió de si una hipotètica Catalunya independent es quedaria o no a la Unió Europea es planteja de forma recurrent. No sorprèn que sigui així, perquè es tracta probablement del dubte més transcendental al voltant del procés que es va posar en marxa fa un any i mig pels sobiranistes catalans. I la variable de si un Estat català formaria part o no del club europeu es prefigura com a decisiva per acabar decantant en un sentit o en un altre el vot de gran part dels ciutadans en una consulta ara com ara improbable. Totes les enquestes sobre aquesta qüestió ho reflecteixen: si s'anés a votar amb la seguretat que una Catalunya escindida d'Espanya hauria d'iniciar des de zero el procés d'adhesió a la UE com a nou Estat, el volum de nos seria molt superior al que hi hauria si hi hagués garanties sobre fórmules pont poc traumàtiques i relativament ràpides. Ahir, la Comissió Europea va tornar a reiterar que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE. És la tesi que Brussel·les manté des de fa uns mesos, després que anteriorment emetés missatges d'una certa ambigüitat que podien donar peu a pensar que contemporitzava a l'espera que el problema remetés d'intensitat. Aquest nou pronunciament europeu és la resposta a l'últim informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, un organisme atípic creat pel Govern català i del qual, com acostuma a passar en aquests casos, no es poden esperar dictàmens contraris als objectius de qui l'ha designat. Ningú pot dubtar de la solvència d'un jurista com Carles Viver Pi-Sunyer, president del CATN, però sorprèn que la principal de les seves conclusions sigui que els «criteris polítics» i l'«interès econòmic» portarien la UE a haver d'acceptar una ràpida transició per admetre Catalunya, vencent en aquest cas el possible veto d'Espanya. Es tracta d'una hipòtesi molt voluntariosa i optimista, amb el mateix dèficit de credibilitat que les admo-

nicions que, des de l'altra banda del con-

flicte, arriben sobre una exclusió de Cata-

lunya del concert europeu «pels segles dels segles» si opta per la independència. No és gens fàcil objectivar el debat, però el deure dels polítics és intentar-ho i no dirigir-se als ciutadans -catalans o no- amb afany de manipulació.