Anàlisi
Ganes de perdre el temps
El debat va reflectir l'enorme preocupació que en la política espanyola causa el desafiament secessionista, però també la consciència general que ens trobem davant d'un problema irresoluble. La consulta no té avui via política i l'anomenat dret a decidir no es pot exercir de forma unilateral ni entendre's tampoc com a autodeterminació, segons va establir el Tribunal Constitucional en l'última sentència. A més a més, tècnicament la via de l'article 150.2, que van defensar des de la tribuna Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, és un fals camí que ja va ser rebutjat pel Congrés temps enrere a petició d'ERC. És cert que, si el PP i el PSOE tinguessin interès a dinamitar la integritat de l'Estat, trobarien l'escletxa constitucional per fer-ho. Però sembla bastant lògic que no sigui així. Pensar d'una altra manera és enganyar-se i ganes de perdre el temps.
La votació va ser tan previsible com el contingut de les intervencions, més enllà d'un to deliberadament amable. Mariano Rajoy va ser sòlid en la seva negativa però repetitiu i incapaç de reconèixer que existeix un problema polític de fons. Alfredo Pérez Rubalcaba, en canvi, va resultar molt més empàtic, va fer un discurs intel·ligent i va tornar a proposar una reforma federal de la Constitució per decidir tots junts novament. Per la seva part, els partits sobiranistes només hi van anar a recollir la negativa del Congrés per omplir l'àlbum de greuges i cremar d'aquesta manera una altra etapa que ens aboqui a l'avançament electoral o, encara pitjor, que legitimi l'estratègia del desbordament de l'ANC.
Fa uns dies, l'escriptor Eduardo Mendoza va dir que tot això ens estava fent perdre massa temps i energia. Per desgràcia, això és el que ahir va passar al Congrés.
