Idees
Echenoz i el Sàhara
Dijous al migdia, quan els carrers, els cotxes i tot Bar-celona estaven coberts d'una capa de fang humit, vaig sortir a passejar i vaig arribar fins a la plaça de Tetuan. A la ràdio, les notícies deien que un núvol de pols i sorra vingut del Sàhara s'havia barrejat amb la pluja i havia causat aquell fangueig, i aleshores vaig pensar en l'escriptor Jean Echenoz. Després de l'èxit de la seva novel·la 14, l'editorial Raig Verd s'ha afanyat a publicar-ne un títol anterior, Córrer, que ressegueix els èxits i desgràcies de l'atleta Emil Zátopek.
Córrer és el quart llibre seu que es tradueix al català, a més de 14, Me'n vaig (Proa) i L'ocupació del sòl (Breviora). En castellà, Anagrama ha tingut la constància i generositat de publicar tota l'obra des del primer llibre, El meridiano de Greenwich. Qui l'hagi seguit tots aquests anys, sabrà que després de guanyar el Goncourt el 1999, Echenoz va fer un canvi cap a un estil més sobri, amb relats més breus i lligats a fets històrics, que li han donat més lectors. Aquestes obres, però, són la destil·lació lenta del que havia fet abans. Echenoz és un fabulador que va aconseguir combinar una escriptura experimental que venia del nouveau roman amb unes històries trepidants, que sovint eren paròdia o homenatge dels gèneres, ja fos la novel·la d'espies, d'aventures o policíaca. El joc literari hi era constant: podia escriure una novel·la on tot és de color blanc, on un terratrèmol de sobte canvia la trama, on un detectiu ensinistra mosques perquè facin d'espies.
A la plaça de Tetuan, l'altre dia, em vaig recordar de la seva novel·la Nosaltres tres. El narrador comença el segon capítol explicant que el samum és un vent càlid del sud del Marroc, que «reconstrueix el desert, expropia les dunes, revesteix els oasis», després s'eleva carregat de sorra i va cap al nord, on «la catifa voladora marroquina toca París en plena nit i s'hi dissemina». La sorra cau sobre la rue de Tànger i la plaça del Marroc, on el protagonista, un home infidel, puja en un cotxe amb els vidres coberts de sorra. L'home fa anar l'eixugaparabrises i la novel·la arrenca. ¡Acció!
