Les guerres agràries ja han començat

Permetin-me que, amb tres informacions, els exposi un nou i poc conegut argument per explicar (o ajudar a explicar) la desestabilització d'Ucraïna i els esdeveniments derivats.

La primera va succeir el 2013, quan al cap de poc que Ucraïna derogués la llei que prohibia als estrangers comprar terres va aparèixer la Xina amb un talonari a la mà i, a canvi d'un préstec de 3.000 milions de dòlars per al desenvolupament agrícola, va tancar un acord que li permet explotar durant 50 anys una superfície similar a la grandària de Galícia, tres milions d'hectàrees de terra agrària. La Xina, igual que altres potències que saben que no disposen de capacitat agrària suficient per alimentar la seva població, i igual que fons financers que saben que la terra fèrtil és un bé finit amb el qual es pot especular amb èxit, ja fa uns 10 anys que està en una boja carrera per aconseguir, de bones o males maneres, el control de la terra agrícola. ¿Li podien passar desapercebudes les extensions de la terra negra ucraïnesa, potser la més fèrtil de tot Europa? Efectivament, no.

La segona es gesta quan qui va ser president d'Ucraïna, l'ara destituït Víktor Ianukóvitx, va decidir a finals de l'any passat rebutjar el tractat de lliure comerç que la Unió Europea li proposava. És molt gran l'interès que també tenen els estats europeus per assegurar-se l'accés als fruits de la terra ucraïnesa, fet que porta a pensar que el suport al canvi de Govern podria tenir l'interès de buscar algú més favorable a estrènyer la mà. De fet, amb el nou Govern ucraïnès Europa ja ha aprovat eliminar les traves aranzelàries a la importació de gra prodecent d'Ucraïna. Unes rebaixes sobtades que, com si fos un avançament, suposaran un estalvi de 500 milions d'euros anuals per a Kíev.

La tercera és la suma de recopilar les petites grans operacions que també en aquesta geografia i amb els mateixos interessos estan fent les empreses agroalimentàries dels Estats Units en els últims mesos. Seguir la pista de dues d'elles és revelador dels seus desitjos per aquesta terra negra del país. Cargill, la firma cerealista més important dels EUA, va comprar entre el desembre del 2013 i el gener del 2014 participacions en un port a l'est de la base naval de Crimea que és clau per al comerç agrari i també s'ha fet, en una molt destacada operació, amb el 5% de la principal empresa agrària ucraïnesa, Ukrlandfarming, que disposa de la gens menyspreable xifra de 500.000 hectàrees per al cultiu de blat de moro, blat o remolatxa per a l'exportació. I Monsanto, l'empresa de llavors més gran del món, també està guanyant espai a Ucraïna, on ja controla el 40% del mercat de llavors. En el seu cas, i com tantes altres vegades ha fet, té en marxa un projecte, l'anomenat Grain Basket of the Future, que disfressat d'accions per millorar la qualitat de vida dels pagesos locals pretén aconseguir més domini si és possible.

Tres qüestions que s'han succeït en a penes diversos mesos i que, com es pot observar, tenen un element comú: la terra fèrtil d'Ucraïna i la seva agricultura. Ja sabíem que Ucraïna, amb un privilegiat sòl d'enorme fertilitat, va ser anomenada «el graner d'Europa i Rússia». Avui el que està atraient tants interessos és exactament això: la cobdícia per unes fantàstiques terres agrícoles que a més a més sembla que tenen molta més potencialitat productiva de l'aconseguida fins ara, que ja és molt destacable: Ucraïna se situa com el tercer exportador mundial de blat de moro i el sisè de blat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

És per això que el con­flicte d'aquestes setmanes està provocant que el preu d'aquests grans a les borses i mercats in­ternacionals pugi significativament. Actualment, el preu del blat és el més alt des del 2012, i el del blat de moro, el més car des del setembre passat, com bé saben les empreses ramaderes espanyoles i catalanes, que com a mostra d'aquesta imperiosa necessitat de productes agraris depenen en un 80% d'Ucraïna per satisfer les seves necessitats. Pel que fa a les previsions de creixement del sector primari, els experts apunten també a una expansió de la ramaderia d'Ucraïna, que a base de carn de pollastre i de porc podria afegir a la consideració de «graner d'Europa» la de «carnisseria d'Europa». Un altre fabulós negoci que ningú vol perdre's.

És com una partida de pòquer, i cada potència juga les cartes que té. La Xina, diners al comptat. Europa, acords comercials i tractats diversos. Rússia, sembla que ­amenaces de tancs i míssils. I els EUA, les estratègies de les seves sibil·lines multinacionals. Les guerres agràries del segle XXI ja han començat.