Anar al contingut

MIRADOR

Ficcions i autoenganys

Joaquim Coll

Quan a mitjans de l'any passat vaig alertar del risc d'un «accident insurreccional», l'establishment periodístic barceloní em va criticar l'ús del concepte. El prestigiós Enric Juliana va sentenciar que era «gramàtica per atemorir». No obstant, cada vegada es parla més del fet que pugui passar alguna cosa lletja. Aquesta setmana, a la prestigiosa London School of Economics, en un debat sobre la recuperació econòmica espanyola, diversos experts com el professor Luis Garicano van advertir que, si bé per ara els mercats estan passant per alt el desafiament secessionista, el risc d'un accident pot començar a percebre's com a real si se segueix acumulant incertesa política. A ningú se li escapa que el primer que encoratja aquest tipus d'especulacions és el mateix Govern català i el seu portaveu, Francesc Homs. Fa poc més d'un mes, quan es van desfermar els disturbis revolucionaris a la plaça Maidan de Kíev, no va tenir cap problema a afirmar, en un extens document de resposta al primer informe del ministre García-Margallo, que «si el debat sobiranista es tanca en fals, pot desembocar en una situació com la que viu Ucraïna». Paral·lelament, Jordi Pujol aconsellava com a estratègia fer molt soroll al carrer i convertir Catalunya en un problema de la UE. Recentment, mentre el titular d'Exteriors cometia l'error de mirar massa cap a Crimea per criticar la consulta, Artur Mas no ha pogut evitar dir que no descartava una declaració unilateral. Encara que no és més que ficció, l'estratègia de l'amenaça mai se sap com acaba.

Si els sobiranistes acceptessin que no passarà res el 9 de novembre perquè no poden fer res sense canviar abans la Constitució, el procés moriria al cap d'un minut. La seva estratègia, per tant, és molt clara: tirar cada dia llenya al foc, mitjançant enquestes esbiaixades, com l'última del CEO, o una programada cascada de gestos i declaracions perquè no decaigui la festa. El propòsit és que passi alguna cosa que eviti que el plet entri en una via morta. Ara bé, aquesta mena de jocs són perillosos. Mas intentarà per tots els mitjans firmar el decret de convocatòria de la consulta, encara que sap que després els tribunals la pararan. Busca un gran gest que li salvi la legislatura, encara que tingi el risc d'excitar els sectors més radicals.

I aquí és on entra en joc el poderós entramat associatiu secessionista. El full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana està pensat per desencadenar l'accident insurreccional en cas de bloqueig. El seu objectiu és proclamar la independència el dia de Sant Jordi del 2015, d'una manera o altra. El seu programa és un complet desvari, perquè s'atribueix una representació que no té. Viure en la ficció condueix a perillosos autoenganys.