Heterodòxia, ¿tàctica o estratègica?

No és fàcil per als consellers del govern de Mas arrencar titulars i columnes elogioses a la premsa. Les retallades i l'anomenat procés sobiranista els col·loquen permanentment a l'ull de l'huracà. Per això, excepte que es produeixi un error greu acostumen a passar desapercebuts, sobretot els que s'hi van incorporar després de les eleccions del 2012. Una excepció confirma la regla: el titular de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Aquest polític emergent sorgit de l'alcaldia de Figueres ha aconseguit donar la nota: sempre al caire de l'heterodòxia desafia un dia rere l'altre els profetes del xoc de trens amb les seves abraçades a la ministra Pastor. De tant en tant sacseja l'univers del sobiranisme hiperventilat acusant-lo de tenir derives adolescents. La penúltima sortida a la palestra va ser amb motiu de la reivindicació de Puig i Cadafalch, a qui va situar per sobre de Macià i de Companys en l'olimp patriòtic. Algun indocumentat escriba de les elits extractives madrilenyes el va voler assenyalar com a alternativa «moderada» al que anomenen el desafiament de Mas.

Acaba d'aparèixer un text tan breu com intens que ajudarà els lectors a conèixer millor el rerefons de Vila, un ésser complex com demostren les seves converses amb el suggerent periodista Francesc Soler: Un perfil propi diu el títol.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Polièdric

Aquests apunts revelen algunes incògnites del personatge a qui poques lliçons poden donar els independentistes més entusiastes, ja que va ser escolanet abans que frare i va militar a ERC abans d'entrar a Convergència. Però com tots els éssers que han crescut al paire de la tramuntana, Vila sap mantenir el jonc dret encara que s'adapti al vent per no trencar-se. El conseller comparteix al cent per cent l'estratègia de fons del president encara que no combregui amb la tàctica dels seus actuals fontaners. Potser per això són els primers que se li han llançat a la jugular. Amb tot, Vila aprèn ràpid i un any després de traslladar-se ja sap que l'heterodòxia no cotitza igual a Figueres que a la capital. Tan sols falta que els portaveus de Rajoy entenguin que si cau Mas, Vila demanarà el mateix amb un somriure letal als llavis.