Marxa contra l'atur
Des de fa quatre dies, catalans i catalanes estan en marxa recorrent 116 quilòmetres a peu per finalitzar el seu recorregut a les portes del Parlament de Catalunya. Les seves reivindicacions semblen bastant raonables en la situació actual. A Catalunya la reforma laboral ha destruït 118.000 llocs de treball, els ETS han augmentat un 28,5%, i la conflictivitat laboral ho ha fet en un 22%. Segons les últimes dades del Banc d'Espanya, els sous han caigut el doble del que ha anunciat el Govern. Les dades parlen per si soles, i dibuixen una realitat que xoca amb l'esbossada per Rajoy en el debat de l'estat de la nació que se celebra aquests dies.
Quines són les reivindicacions de la marxa contra l'atur: una feina digna, la reducció de la jornada laboral com a via per estimular la contractació, defensen una renda garantida de ciutadania, evitar els desnonaments i que es garanteixin els serveis bàsics gratuïts, a més de mesures per pal·liar la pobresa energètica. Totes aquestes mesures estan sent reivindicades per diferents col·lectius, però ells, els marxants, han decidit caminar per defensar-les per part de l'orografia de la província barcelonina.
La repercussió mediàtica d'aquesta marxa ha estat escassa, per no dir, nul·la. La marxa contra l'atur com a mesura de pressió a l'opinió pública només té efecte si existeixen imatges dels treballadors caminant pels vorals de carreteres amb les seves armilles reflectants, les seves pancartes amateurs i les seves conviccions polítiques a ritme de proclama. Un bon exemple d'això va ser la marxa de juliol del 2012 quan treballadors d'Astúries, Aragó, Andalusia, València i Catalunya van finalitzar a Madrid una acció que va tenir un ampli seguiment en alguns mitjans de comunicació.
Notícies relacionadesEl criteri per cobrir o no una notícia depèn, en gran mesura, de la línia editorial del mitjà, i no té res a veure amb l'esforç que es faci des de l'organització per donar a conèixer unes reivindicacions, o de l'originalitat o no de la mateixa. Per desgràcia, la línia editorial d'aquest país sembla haver deixat de tenir present una part de la societat les reivindicacions de la qual no es mouen en l'eix sobiranista, sinó en l'eix ideològic.
Aquí, la meva petitíssima aportació per donar a conèixer la marxa contra l'atur, que avui arribarà al Parlament de Catalunya. Ànims.
