Armes químiques: ¿el llarg adéu?

Això de les armes químiques, realment, és com les guerres en general: costa molt més acabar-les que començar-les. El periple de les armes químiques de Síria conté diverses lliçons, i fa pensar molt. És ben sabut que el desviament dels focus de l'atenció mundial als diversos centenars de víctimes d'armes químiques de fa uns mesos, paradoxalment, sembla haver salvat el règim de Baixar al-Assad, ja que tot el puzle diplomàtic s'ha centrat des d'aleshores -sota la batuta de l'hàbil diplomàcia russa- en el complicat ballet diplomàtic sobre aquest tema. No hi haurà intervenció internacional, ni tan sols hi haurà pressions sobre el règim de Damasc. Políticament, ha guanyat. I aquells centenars de víctimes civils, al final, han pesat molt més que les altres 130.000 víctimes d'aquesta terrible guerra civil. Ja es va publicar al seu dia: si ets sirià, si has de morir en aquesta guerra, i vols ser notícia, val més que et mati el gas sarín que una bomba de fragmentació. Una cruel ironia i una gran lliçó de realpolitik.

Però ara comença la segona part. Amb un retard d'una setmana, per fi surten els primers materials químics, sota una imponent escorta internacional (Xina, Rússia, Noruega, Dinamarca) cap a alta mar, on un vaixell dels Estats Units procedirà a neutralitzar aquestes armes químiques (en aigües internacionals). Els components més sensibles seran tractats al vaixell Cape Ray, però els materials restants han estat oferts per al seu tractament a empreses privades, encara que no sabem quines són i sota quines condicions s'ha fet. Algun diari diu que són unes 30. Si han de licitar, si han de competir a baix preu, ¿segur que tot això no hauria de ser tractat més seriosament, i per la mateixa agència especialitzada de les Nacions Unides (OPAQ)?

Segons sembla, després s'ha de fer alguna cosa amb les restes, en teoria neutralitzades, però que ningú vol. La «comunitat internacional» va demanar a la Unió Europea -especialista a pagar desastres aliens i callar- que demanés a algú (és a dir, un Estat membre) que acollís aquests residus. Fins i tot Albània va dir que ni parlar-ne. Algunes notícies sense confirmació oficial apunten ara que certa o certes empreses de per aquí a la vora i cert port de la costa catalana s'oferirien a col·laborar en aquesta fase final. És a dir, acabar de posar fi al que no hauria d'haver començat mai: la cadena d'armes químiques fins a ser finalment destruïda.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Encara que això sigui oficiós, pot arribar a tenir derivades per dalt i per baix. Per dalt, perquè a començaments de la setmana que ve Obama rep -per fi- Rajoy. ¿I si li demana oficiosament un favor respecte a aquest tema? No estarà el vaixell nord-americà navegant com L'holandès errant de la llegenda fins al final dels temps perquè ningú vol la càrrega que porta... I per baix, descarregui on descarregui aquesta càrrega, per definició serà al territori d'un ajuntament, que és on per bé i per mal acaba succeint tot en aquesta vida.

Damasc, Moscou, Nova York i... un municipi català. Hem entrat en la història.