3
Es llegeix en minuts
La zona de roques a l’estació de Méribel on Schumacher es va donar un cop al cap.

La zona de roques a l’estació de Méribel on Schumacher es va donar un cop al cap.

No deu ser fàcil tenir un dels 10 esportistes més grans de la història a l'uvi del teu hospital, gens fàcil. No deu ser senzill saber que estàs tractant l'ídol de milions i milions d'aficionats de tot el món. No deu ser còmode, no, ser doctor, cirurgià, neuròleg, recuperador, metge, anestesista, radiòleg i saber que tens a les teves mans la vida de Michael Schumacher, set vegades campió del món de F-1 i un dels ‘déus’ més estimats del planeta esport.

Per això tant els responsables de l'Hospital Universitari de Grenoble (CHU), a França, al capdavant del qual hi ha el seu director, Jean-Marc Grenier, com l'equip mèdic ja habitual, integrat per Jean-François Payen (cap d'anestèsia i reanimació), Emmanuel Gay (responsable de neurocirurgia) i Stephane Chabardes (neurocirurgià), així com l'eminència parisenca Gérard Saillant, íntim amic de ‘Schumi’ que és a Grenoble “només per ajudar la família de Michael”, hagin donat mostres avui, en la seva segona conferència de premsa, que no només hi ha pressió al cervell, al cap, del campioníssim alemany, sinó també, i molta, en tots aquells que estan fent el possible i l'impossible per salvar-li la vida.

La conferència de premsa d'aquest matí ha estat, en aquest sentit, molt clarificadora. No només han repetit una i mil vegades que la millora que ha experimentat el prestigiós, mític, popular i guardonat pacient és gairebé insignificant, encara que hi ha hagut millora, sí, sinó que tot segueix igual. “Estem guanyant temps, només temps, vital en aquesta classe de pacients, però potser demà serem pessimistes perquè la situació segueix sent fràgil i crítica”.

Tan fràgil, tan crítica, tan incerta, que fins i tot el doctor Saillant, saltant-se no només el protocol sinó també la taula i les cadires de la conferència de premsa, ja que ha passat gairebé per sobre dels doctors per apoderar-se de les dues dotzenes de micròfons que hi havia, ha dit als periodistes que “no parlarem mai de futur; només us explicarem, amb objectivitat i transparència, el que va passar i el que està passant”.

El que està passant ho estan explicant, sí. El que va passar diumenge no només és un misteri, sinó que ho investiga la Gendarmeria francesa, ja que, si observeu la foto de la pista on es va produir l'accident, veureu que alguna culpa deu tenir en l'accident la prestigiosa, rica i glamurosa estació d'esquí de Méribel, als Alps francesos, perquè aquell rierol de roques no estigués marcat, tot i ser un forapista.

La pressió que viuen Payen i els seus col·legues és tremenda, ja que saben que a l'aparcament del seu hospital hi ha centenars de periodistes i desenes de televisions en directe esperant les seves notícies. Per això el centre s'ha vist obligat a dir que “no farem una conferència de premsa cada dia perquè vosaltres sigueu aquí, us veurem quan tinguem alguna cosa per explicar-vos”.

No només això. A Payen se li ha escapat aquest matí que ell i els seus col·legues, tots ells “altíssimament qualificats” per atendre aquesta mena de lesions, tal com va confirmar i va elogiar el mateix Saillant, íntim de ‘Schumi’ a l'arribar al CHU, estan rebent l'ajuda de la comunitat mèdica (al pronunciar aquest terme se li ha omplert la boca de majúscules, es deu tractar del milloret de la professió) per marcar els temps d'un pacient tan mític.

Notícies relacionades

I com que se li ha escapat aquesta observació, Payen no ha tingut més remei que afegir: “Vull que sapigueu que, en aquest hospital, tots, tots els pacients són tractats de la mateixa manera”. Això, senyor Payen, se sobreentén, no calia que ho matisés i, si ho matisa és perquè potser vostè i els seus col·legues tenen la sensació que mig món n'està dubtant, però això que no és cert, ¿oi? No pas al CHU, a Grenoble, a França.

Grenier, Payen, Gay i Chabardes han dit avui que no volen que s'emportin al senyor Schumacher a un altre hospital. Encara més, han dit que seria una temeritat, que no és possible, que és a Grenoble on ha de seguir. És evident que Grenier, Payen, Gay, Chabardes i tots els seus col·legues, inclosa la comunitat mèdica que els ajuda, volen fer el ‘miracle’ al CHU. Perquè saben que si ‘Schumi’ es recupera, aquest hospital es convertirà en mític i assumirà, de cop, els set títols mundials i les 91 victòries que atresora el pacient que tenen a l'uvi.