Anar al contingut

MIRADOR

Clara i inclusiva alhora no pot ser

Joaquim Coll

Això de fer néixer la pregunta per a la consulta sobiranista s'està fent més llarg que «el parto de la burra», que diuen a Andalusia, ja que el temps de gestació de l'animal és ni més ni menys que de 12 mesos. Ja fa un any que Artur Mas va patir la patacada electoral que l'ha posat en mans d'ERC, i que l'ha forçat a accelerar l'anomenat procés de transició nacional perquè eclosioni o s'estavelli el 2014. Sorprèn que després de tants informes, estudis, seminaris, comissions d'experts, viatges aquí i allà, costi tant donar a llum una proposta «clara i inclusiva», com vol Mas. ¿És possible? Temo que no. Aplaudeixo la part que fa referència a la claredat, ja que no és qüestió que els ciutadans hàgim de llegir la pregunta dues vegades, ens va tranquil·litzar ahir el portaveu convergent Jordi Turull. També que no sigui la bandera de cap partit, sinó fruit d'un inclusiu consens, valgui la redundància, entre els partidaris del dret a decidir.  El que passa és que les dues coses a la vegada en aquest cas no poden ser. Si la pregunta és clara no serà inclusiva i viceversa. Fixem-nos que tant UDC, particularment el seu líder Josep Antoni Duran Lleida, com ICV-EUiA exigeixen que a la pregunta hi puguin respondre afirmativament totes les sensibilitats que hi ha en aquells partits. Més concretament, l'ecosocialista Dolors Camats vol que tant els independentistes com els federalistes i els confederalistes puguin votar el mateix. Només així la pregunta serà inclusiva, diu. Doncs bé, aleshores segur que no serà clara, perquè l'objectiu dels federalistes i dels secessionistes s'assembla com un ou a una castanya.

Com que clara i inclusiva a la vegada no pot ser, no es preguntarà «sí o no» a la independència, sinó que la consulta ens retrotraurà a la vaporosa declaració sobiranista del 23 de gener. ¿Vol vostè que Catalunya sigui un Estat lliure i sobirà? Més o menys per aquí aniran els trets, si és que ERC afluixa la corda i la influent Assemblea Nacional Catalana ho beneeix. En aquest cas, la pregunta pot ser que sigui inclusiva, però serà no clara perquè aquestes formulacions vagues, com Estat propi, lliure o sobirà, no signifiquen res jurídicament. Baviera es declara Estat lliure però pertany a la República Federal Alemanya. I Texas, encara que va perdre la guerra de secessió americana, manté que és un Estat sobirà en la seva constitució interna.

El tema comença a cansar fins it tot els més entusiastes. Sembla que caldrà aguantar tres setmanes més fins que el president anunciï la punyetera pregunta. Mentrestant, no hauríem d'oblidar les coses importants. Per exemple, que al Parlament s'estan tramitant uns pressupostos amb un espectacular forat de 2.300 milions d'euros per al qual no hi ha cap pla seriós sinó només una disposició total del Govern català a vendre's tot el que sigui vendible.