Astèrix és mort

La magna exposició que la Biblioteca Nacional de França, a París, dedica a l'univers d'Astèrix i Obèlix, els gals irreductibles, té molt d'homenatge als difunts, encara que coincideixi en el temps amb l'aparició d'un nou àlbum que ni està escrit per René Goscinny (mort prematurament a principis dels 80) ni dibuixat per Albert Uderzo (que havia assumit les tasques de guionista, amb bastant mala fortuna, després de la mort del seu soci).

De fet, Astèrix i Obèlix van morir al mateix temps que Goscinny, escriptor formidable, dotat d'un sentit de l'humor eficaç, subtil i sovint hilarant, a qui també devem Las aventuras del pequeño Nicolás, il·lustrades pel gran Roland Sempé. Entre altres coses, jo destacaria que va dirigir la revista Pilote durant anys fins a convertir-la en un referent fonamental de la historieta en general i de la bande dessinée francòfona en particular.

Albert Uderzo és un dibuixant excel·lent, ningú ho dubta, però Déu no l'ha cridat pel camí de l'escriptura. Després de la mort de Goscinny, jo em seguia comprant els àlbums d'Astèrix per inèrcia, com també anava a veure les pel·lícules de James Bond, que cada vegada eren més dolentes. Suposo que volia tornar al 1962, quan vaig llegir Astèrix el gal i vaig veure Agent 007 contra el Dr. No, dues epifanies formidables experimentades a la tendra edat de 6 anys. Fins que em vaig cansar d'Astèrix i de Bond i em vaig posar a buscar pastures més verdes.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Actualment, les aventures dels gals només són per a mi un record molt agradable, no un material viu. Segur que els autors que han tractat el personatge deuen clavar l'estil d'Uderzo i intenten reproduir de la millor manera possible la gràcia de Goscinny, però dubto que ho aconsegueixin: el més probable és que es repeteixi la jugada de continuar Les aventures de Blake & Mortimer després de la mort de l'historietista belga Edgar P. Jacobs, i que s'obtingui alguna cosa similar a la pizza congelada, que reuneix tots els elements de l'original, però que no té gust de res.

Conclusió: m'encantaria veure la mostra consagrada a París al difunt Astèrix, però la nova entrega de les seves aventures se la comprarà son pare.