Al contraatac
Grollers i europeistes
El joc és tenso-culpabilitzador o culpo-tensionador. El joc és confraterno-divisor. És un joc en el qual s'accepta tant la coagulació de criteris inamovibles com la santedat a costa de l'altre. És el joc del periodisme en temps agitats. És el tètric joc del periodisme de trinxeres al servei de poders concrets o suposades grans idees. Dur a vegades l'ofici de periodista: pura propaganda i obstinat foc creuat.
Des d'aquí hem criticat fins a la sacietat i justificadament la caverna mediàtica madrilenya. Hem criticat durant anys els desfasaments dels governs del Partit Popular i últimament Rajoy per la seva autista inacció negociadora davant el que està pasant a Catalunya. Des d'aquí hem estat també crítics amb els sece-deliris de Mas. Tenim, com es pot comprovar, gran habilitat per fer amics i obrir-nos portes. Avui anem més enllà.
El periodisme barceloní, i potser més específicament l'audiovisual, no està a l'altura des de fa un cert temps. El procés polític que estem vivint, patint, suposant, disfrutant, projectant, somiant o tement ens ha situat en la diatriba i el libel. S'ha entrat a sac amb el desfasat periodisme madrileny de la dreta. Es viu del que tant s'insulta. Barcelona i Madrid ensumen les seves vísceres diàriament per mossegar-se ritualment.
La situació és inquietant. Les meves paraules es llegiran només en clau de si sóc adepte o no. Tot el que digui honestament referit a la meva professió serà interpretat únicament des de l'òptica de la meva adscripció a un dels dos bàndols. Personalment crec que la independència no és el camí òptim per a Catalunya. Sent tan gran el meu reconegut desviament, res del que digui pot ser entès fora de l'interès més espuri. Estic en l'àmbit dels altres, dels anèmics d'autoritat moral.
Una dialèctica rotunda
Notícies relacionadesCom he dit, un servidor ha crescut professionalment en una dialèctica rotunda contra la premsa de la dreta espanyola. No m'expliquin ara com n'és de dolenta la dreta. Era una dialèctica entre dos tipus de concepció ideològica i vital. Una dialèctica entre dues formes d'organitzar l'economia i la societat. Un anar i venir entre el cruent liberalisme i la humil però redistributiva socialdemocràcia. Ètica o moral. Certament, la dreta espanyola té tints rancis... ¡I pensar que Mas governava amb ella fa tan poc temps!
M'espanta que es consideri que dues televisions i tres diaris de Madrid són tot Espanya. M'espanta que les imbecil·litats dels fatxes espanyols constitueixin la nutrició essencial del periodisme català i m'atordeix que es pensi que l'Ebre és la suposada divisòria entre la grolleria i l'europeisme.
