La clau

Entre Merkel i Jules Verne

1
Es llegeix en minuts

Amig camí entre la ciència-ficció i el capital risc,Elon Muskva presentar aquest dilluns l'Hyperloop, una espècie de tren supersònic amb el qual podríem desplaçar-nos de Barcelona a Madrid en 35 minuts. Des de l'Europa racional i conservadora, aquest tipus de projectes sempre tendeixen a equiparar-se amb les estafes dels xarlatans a les pel·lícules de l'Oest. Des de la cultura nord-americana del risc, aquest tipus de visionaris generen una admiració similar entre els mitjans de comunicació populars i entre els fons d'inversió. És la diferència entre les societats que prioritzen el talent i les que consideren que ho tenen tot inventat.

Això deMuskneix sempre com una idea més que com un projecte. Va passar amb el Pay Pal o amb els seus cotxes elèctrics a baix preu. El més curiós de l'Hyperloop és que el seu objectiu és estalviar diners als contribuents. Segons aquest fidel deixeble deMerkel, el nou mitjà de transport podria unir San Francisco i Los Angeles a 1.200 quilòmetres per hora amb una inversió de 6.000 milions de dòlars davant els 68.000 que costarà una línia convencional d'alta velocitat. Potser el sistema electromagnètic que proposaMuskés tècnicament inviable, però en tot cas apunta a una necessitat de futur: assegurar els serveis públics a base de reduir els seus costos en lloc d'apujar els impostos.

Notícies relacionades

Al límit de l'impossible

L'escepticisme per l'aposta deMuskrespon en part a aquesta espècie de fatalitat postmoderna que ens envaeix a principis del segle XXI. Científics i tècnics reben més aplaudiments i recursos quan es dediquen a pronosticar les desgràcies que vindran que quan intenten fer possible el que semblava una quimera. I aquesta mentalitat conservadora, especialment als territoris amb més benestar i més ben distribuït, resulta summament paralitzant. En comptes de buscar noves solucions als nous reptes, el discurs dominant se centra a pronosticar calamitats. No hi ha una manera millor perquè alguns mantinguin els seus privilegis que aturar el progrés que podria moure'ls la cadira.Jules Verneho sabia perfectament. Per això els va fer creure que eren novel·les.