LA POLÈMICA DEL BURCA
Sobre el vel i els fonamentalismes
La millor manera de defensar les dones de les imposicions i la submissió és fomentar l¿educació
El Parlament de Catalunya «ha aprovat la moció presentada per CiU sobre l'ocultació o dissimulació de la cara en l'espai públic i les mesures que s'han d'adoptar en matèria de seguretat pública» (18/7/2013). Aquesta iniciativa per impedir l'ús del vel integral mitjançant noves normatives legals sobre seguretat ha reobert la polèmica entre prohibicionistes i no prohibicionistes.
PER DESCOMPTAT, l'ús del burca o del nicab ben poc té a veure amb la seguretat. Però a alguns dels partidaris de la seva prohibició ja els sembla bé que aquesta via legislativa que, segons els seus promotors, pretén impedir la impunitat dels qui cometin actes vandàlics amb la cara tapada, serveixi de rebot premeditat per vetar aquelles cobertures. La via directa d'una llei que les prohibeixi específicament va quedar inhabilitada pel Tribunal Suprem dictaminant que aquesta prohibició vulneraria el dret a la llibertat religiosa. Però si el tema de la seguretat és un subterfugi picaplets, tampoc és la llibertat religiosa el que realment està en joc en aquest dilema sobre si ha de prohibir-se o no el vel integral. El que en veritat està en joc aquí és la dignitat i la llibertat de les dones que usen aquesta vestimenta.
No obstant, el debat es complica perquè resulta que tant prohibicionistes com no prohibicionistes apel·len igualment a aquests nobles conceptes. Uns argumenten que la prohibició atemptaria flagrantment contra la llibertat de les dones que, pel motiu que sigui, decideixen tapar-se la cara. I els prohibicionistes, per la seva part, addueixen que apel·lar a la llibertat personal d'aquestes dones és pura demagògia, perquè són els seus marits, els seus imams i la mateixa pressió de la comunitat en què viuen tancades, el que els imposa aquesta forma de vestir.
Sigui com sigui, si s'accepta que el que verdaderament està en joc és la llibertat real d'aquestes dones, la qüestió clau que hauria de plantejar-se és la següent: ¿serà per a elles eficaçment alliberadora una nova imposició que se superposa a una altra imposició? O, dit de manera més clara: ¿aquestes dones seran i se sentiran més lliures pel fet que els poders públics els obliguin a treure's el que els seus marits o imams els obliguen a posar-se? A un li sembla -segurament per deformació professional- que el més eficaç, almenys a mitjà termini, per promoure la dignitat i la llibertat de les dones que viuen en aquesta atmosfera fonamentalista, és l'educació. No, per descomptat, qualsevol classe d'educació. Perquè també és educació -encara que aquesta de la pitjor mena- aquella que inculca a dones i homes l'aberració que elles són éssers inferiors que, per ser-ho, han d'acceptar dòcilment la seva submissió. L'educació a què em referia és la contrària: la que promou el desenvolupament de la consciència moral autònoma de la ciutadania i forma en els drets humans iguals per a homes i dones.
La part dolenta -tot s'ha de dir- és que aquesta educació, almenys a Espanya, tampoc passa pels seus millors moments. Com és sabut, l'actual Govern espanyol, mitjançant la nova llei d'educació que s'està tramitant (LOMCE), desmantellarà l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans; o sigui, aquell moment escolar pel qual tots els nens i les nenes -independentment de les creences o descreences religioses de les seves famílies- havien de passar per aprendre, entre altres coses, que és un dret de totes les dones no consentir que ningú les obligui a tapar-se la cara; que és un deure de tots els homes, siguin marits o imams, respectar escrupolosament aquest dret; i que és funció dels poders públics democràtics vetllar perquè cap fonamentalisme pugui impedir el compliment d'aquests drets.
Notícies relacionadesPerò ves per on, si el ministreWert eliminarà aquella assignatura és per fer cas de la pressió d'un altre fonamentalisme religiós que a Espanya disfruta de moltíssim més poder polític i mediàtic que l'islamista: el de certa jerarquia de l'Església catòlica que no vol que als fills i filles de la seva feligresia se'ls parli a l'escola dels drets dels homosexuals o del de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
HAURIA DE preservar-se l'educació de fonamentalismes i fanatismes de qualsevol classe; inclosos aquells a què al·ludia l'escriptor israeliàAmos Ozen el seu assaigContra el fanatisme: «Es pot contraure fanatisme fàcilment, fins i tot a l'intentar vèncer-lo o combatre'l. Llegint els diaris o veient la televisió, és possible comprovar cada dia amb quina facilitat la gent es converteix en fanàtica antifanàtica, en croats antigihad antifonamentalistes».
