«L'Estat sóc jo», sembla que pensa Rajoy

Mentre els ciutadans segueixen esperant una explicació veraç del president del Govern,Mariano Rajoy, sobre les acusacions formulades per l'extresorer del PPLuis Bárcenas, ara davant del jutge de l'Audiència NacionalPablo Ruz, i que l'apunten a ell i a altres membres de la cúpula popular com a receptors de sobresous provinents d'un suposat finançament il·legal del partit, el cap de l'Executiu es parapeta en frases precuinades -i ni tan sols memoritzades per transmetre espontaneïtat o naturalitat- com que «l'Estat de dret no se sotmet a xantatge».

A menys queRajoyconegui altres intencions perverses de l'ara declarat «delinqüent» pels mateixos dirigents del PP que abans el titllaven de recte company, sembla que l'envestida deBárcenasamb els seus famosos papers, la seva comptabilitatB, els seus sobres d'estrassa i els seushe rebut va dirigida contra el president i el seu partit i no contra l'Estat. Si no és queRajoys'ha cregut, com el rei absolutistaLluís XIVde França, allò de «l'Estat sóc jo».

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

L'estratègia del president de mirar de confondre la seva responsabilitat de govern amb l'estabilitat de l'Estat no l'ajuda a sortir d'un mal pas que, lluny de desencallar-se, creix cada dia. I encara menys si amb els seus arguments suggereix que com a cap de l'Executiu podria haver fet altres coses, és a dir, cedir a l'extorsió deBárcenasi frenar les investigacions de la UDEF, rellevar les dues fiscals que s'ocupen del cas a l'Audiència Nacional o pressionar el jutge, perquè només amb aquesta insinuació qüestiona la credibilitat d'aquest Estat de dret i es fa un flac favor a si mateix. I minimitzar els SMS que es va intercanviar ambBárcenas-donant-li ànims i demanant-li que fos fort fins i tot després de conèixer la seva fortuna a Suïssa- amb l'argument que l'extresorer no s'ha salvat de la presó no suposa només un intent d'eludir responsabilitats per la seva actitud complaent amb l'ara inquilí de Soto del Real, sinó que és un raonament irritant que danya tots els sentits, en particular aquest sentit comú del qual tant presumeixRajoy.

És urgent que el president vagi al Parlament a donar explicacions, a explicar què hi ha de veritat en les acusacions del seu extresorer, sense esperar que ni el PSOE ni ningú presenti una moció de censura. Perquè les seves evasives sí que deterioren la credibilitat del Govern davant els estupefactes ciutadans i davant dels temibles mercats que ara el veuen a la picota de la premsa estrangera. Seria un error posposar-ho recorrent novament a la seva majoria absoluta, perquè l'experiència ha demostrat que el degoteig mediaticojudicial acaba per forçar compareixences in extremis de les quals s'acostuma a sortir tocat.