LA REFORMA DE L'ESTAT

Fets poc exemplars

La simple reducció de funcionaris no garanteix una millora qualitativa de les administracions

3
Es llegeix en minuts

Per quantitat que no quedi. Encara que les xifres ballen, és gairebé segur que a Espanya el nombre de funcionaris públics, després d'un fort ascens des que ens va abandonar la dictadura, supera els tres milions. En part aquesta evolució s'explica per l'extensió i la millora dels serveis educatius i sanitaris. Sorprèn que, transferits els al·ludits serveis a les diferents comunitats autònomes, amb prou feines hagi baixat el nombre de funcionaris que depenen de l'Administració central de l'Estat i que el buidatge de competències d'alguns ministeris no hagi tingut cap mena de reflex en la dimensió de les seves plantilles. La comparació amb l'evolució de l'ocupació en el sector privat mostra una diferència abismal.

HI HA DIFERÈNCIES d'opinió sobre la dimensió de la nostra burocràcia pública. Les estadístiques internacionals indiquen que, en termes relatius a la població, estem en una zona intermèdia, evidentment per sota dels països escandinaus, però per sobre d'altres amb una riquesa comparable a la nostra. Qüestió diferent és la de la seva qualitat o, si es prefereix un terme més tècnic, la de l'eficàcia. Ningú dubta que a les files dels empleats públics hi ha moltes persones competents i dedicades. Jo mateix, que vaig ser funcionari públic, podria confeccionar una llarga llista, amb noms i cognoms, de ciutadans al servei de la nostra Administració

-estatal, autonòmica o local-, que compleixen de manera exemplar les tasques en condicions difícils i a canvi de remuneracions exigües. Les deficiències es troben a nivell col·lectiu, és a dir, organitzatiu, de coordinació i incentius.Alejandro Nieto, un catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, possiblement el millor especialista en la matèria, és qui ha formulat un diagnòstic més encertatdels mals que afecten avui en dia la nostra Administració. Dues maneres de contrastar aquesta afirmació: llegir el seu llibre 'El desgobierno de lo público' i/o escoltar la seva conferència, accessible a Google, 'Un primer pas per a la reforma de l'Administració espanyola'.

Dos fets recents tendeixen a subscriure la visió pessimista que predomina en les anàlisis que plantejaNieto. El primer hauria fet les delícies d'André Breton, el guru del surrealisme. És la misteriosa aparició de la infanta Cristinacom a titular en nombroses operacions de compravenda d'immobles. Misteriosa perquè ni tan sols el ministre d'Hisenda és capaç d'explicar la raó per la qual l'Agència Tributària, que depèn d'ell, atribueix erròniament a determinada persona, amb uns cognoms que denoten un il·lustre llinatge i un número de DNI fora de l'abast dels que som d'infanteria, la propietat d'unes finques d'escassa importància escampades per la geografia espanyola. Els documents que van originar la tragicomèdia havien passat prèviament per les mans de notaris, registradors de la propietat i inspectors d'Hisenda, professions que requereixen una competència demostrada després d'unes dures oposicions. No m'estranyaria que finalment l'error s'atribuís a l'anònima informàtica, però això no arreglaria el disbarat. La confiança dels contribuents en l'Agència Tributària ha patit un cop molt dur.

El segon va tenir lloc a les aules universitàries catalanes, a les quals es van presentar més de 30.000 joves, amb els nervis a flor de pell, convocats per fer les proves de la selectivitat. Després de repartir-se els enunciats dels problemes de matemàtiques, algú es va adonar que un d'ells contenia un error tipogràfic que en desvirtuava la dificultat. La confusió entre els angoixats alumnes i els desconcertats professors quan el fet va ser conegut i denunciat és fàcilment imaginable. De la correcció de la prova poques conclusions es podran extreure sobre el domini de les matemàtiques per part dels examinats. La Generalitat ha fet saber que qui vulgui repetir la prova ho podrà fer, però ja s'ha perjudicat els que aspiraven a distingir-se amb una nota molt elevada per poder accedir a estudiar una carrera de molt difícil accés.

Notícies relacionades

Per a més inri, més tard es va comprovar que els enunciats dels exàmens de llengua i literatura contenien faltes d'ortografia, precisament aquestes que penalitzen els estudiants que les cometen. I tot això porta a la pregunta clàssica: 'Quis custodiet custodes?' Errar és humà, però si quatre o cinc persones degudament formades haguessin revisat els enunciats abans de distribuir els exàmens els errors haurien estat detectats i corregits.

El Govern central va anunciar abans-d'ahir una reforma de calat de les nostres administracions públiques. El seu objectiu és eliminar duplicitats -n'hi ha-, però sobretot en sentit centrípet. Em temo que d'aquesta manera no es reduirà la possibilitat de repetició d'esdeveniments tan lamentables com els comentats aquí. Per si sola la reducció d'efectius no garanteix una millora qualitativa, com bé explicaNieto,a qui convindria que els nostres polítics fessin més cas.