Hisenda, la infanta i el silenci de Montoro

¿Queda algú de qui et puguis fiar? Perquè en el rànquing de la confiança ciutadana han anat caient, amb més o menys mèrits, els polítics, els jutges, els banquers, les institucions, incloent-hi la Monarquia, i acaba de caure un dels pocs organismes que semblaven infal·libles, l'Agència Tributària. Arrossegant a més en el seu daltabaix aquests dos cossos tan autoprestigiats, els notaris i els registradors de la propietat. I tot en una mateixa tarda. Aquella en què algú (anònim) va teclejar a l'ordinador el número 14, els dos dígits que es corresponen amb el DNI de la infantaCristina,i li van aparèixer 13 transmissions patrimonials que la filla del Rei hauria realitzat el 2005 i el 2006, per valor d'1,43 milions, a la zona d'Alacant, Calella i Almagro (Ciudad Real).

Ningú va verificar les dades, i això que les havia demanat el jutge,José Castro, el que investiga els negocis d'Iñaki Urdangarini la hipotètica implicació de la seva dona, i que la informació fiscal afectava un membre de la família reial. Hauria estat cosa de poca estona, pràcticament no res tenint en compte la gravetat de l'assumpte, i Hisenda s'hauria evitat la sufocació d'haver d'admetre aquest disbarat i el lamentable espectacle de donar la culpa a notaris i registradors, qüestionant també la seva professionalitat. Però sobretot haurien estalviat un mal trago a l'afectada, a qui li costarà impedir que s'estengui l'ombra del dubte sobre possibles «vendes simulades», com suggereix, per exemple, ICV.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Han passat cinc dies i el ministre d'Hisenda,Cristóbal Montoro, responsable del departament que assumeix el disbarat, no ha donat cap mena d'explicació. Primer es va arronsar d'espatlles al·legant que desconeixia l'informe enviat al jutge, i ara simplement calla, circumstància que en el seu cas ja és una notícia. Però si sempre que passa alguna cosa irregular, il·legal o extravagant s'apel·la al que fan als països amb més tradició democràtica, ens hem de preguntar què estaria passant al Regne Unit o a Holanda si el Govern de les seves respectives majestats hagués enviat a un jutge un informe fiscal fals relatiu a un membre de la família reial. I el primer que ens ve al cap és precisament el cap del ministre d'Hisenda entregat metafòricament en una safata pel primer ministre. Després, òbviament, que hagués donat les inexcusables explicacions davant el seu parlament.

El pitjor, de tota manera, no són ni l'escaqueig del ministre ni el ridícul que castiga la ja baixa autoestima ciutadana. Ni tan sols el desgast de l'Agència Tributària en plena campanya de la renda. El pitjor és la sensació d'inseguretat jurídica, la idea que si a la infanta li passa això, què no li pot passar a un pobre contribuent del carrer.