Les voreres dels Encants

Els Encants de Barcelona són un mercat d'objectes vells i nous a bon preu, un estómac que digereix a més de mobles antics, restes de botigues que han tancat, restes de pisos, i molt del que es tira en altres barris de la ciutat. Només cal fer un passeig pels mercats similars de qualsevol ciutat per conèixer part dels seus problemes i el seu pols vital, però també els gustos emergents. Fa uns anys van ser els mobles dels anys 50. Avui els antiquaris compren dels 70 per revendre'ls en a les seves botigues els pròxims anys: un llum ataronjat de plàstic o un telèfon forma duren menys a terra que un paraigüer de fusta o un aplic de vidre modernista.

Els Encants es van situar annexos i enfonsats respecte a la rasant del nus de Glòries que amaga una complexa situació de cruïlla de vies i ferrocarrils no resolta. Actualment, estan pendents de trasllat a l'edifici nou contigu que organitza mitjançant un àmplia rampa un espai de venda on una coberta cobreix les parades i al seu torn els magatzems individuals tancats. No em sembla greu que un problema tècnic endarrereixi la seva inauguració i, com ha passat en altres ocasions, la inundació de la nova marquesina segurament garantirà una solució d'impermeabilitat millor que la prevista.

Però la qüestió és una altra: ¿necessita tot aquest bigarrat material i els seus bigarrats clients, entre els quals em compto, una marquesina amb una estructura tan complexa i tan vistosa? Ciutats que seguim amb admiració com Londres o Nova York han dedicat els esforços dels últims anys a ubicar nous usos de mercat en llocs existents, sense fer gairebé res. Borough Market sota les vies del tren a Londres o Fairway en una nau del port de Nova York, alberguen mercats en espais destinats originalment a altres usos, sense que gairebé no se n'apreciï la transformació.

Avui no serveix recordar que des de múltiples articles i fòrums hem opinat que el viaducte que corona Glòries podria servir com a coberta per als Encants. Ens imaginàvem en aquell moment que adaptar una solució semblant a la de la plaça Rodona de València, on un cercle de botigues bigarrades perimetral queda albergat per una coberta unitària, seria una bona solució. I molt més barata, perquè en el nostre cas ni tansols s'havia de construir, ja hi era.

La domesticació de les infraestrutures és bàsica i a la meva manera de veure serà un dels temes de treball i proposta urbanística dels anys vinents a les ciutats que comptin amb els pressupostos sanejats per tirar-les endavant. S'ha acabat l'era del domini del cotxe i per tant tots els esforços per millorar les seves dinàmiques a les ciutats seran progressivament recuperats i desmuntats per tornar-los a aprofitar mitjançant altres usos. L'èxit del jardí a la High Line a Nova York, la Promenade Plantee a París, que reutilitzen espais ferroviaris així ho confirmen. A més a més, sorgeixen projectes també a l'Amèrica Llatina que reutilitzen per a l'ús ciutadà les vies elevades: l'autopista a São Paulo o el Periférico a Mèxic.

Aquest nus és un projecte relativament recent construït al mateix temps que es feien les grans obres que van condicionar la ciutat abans dels Jocs. Aquells anys semblava que per solucionar problemes de trànsit una solució eren els túnels i l'altra els elevats. Hem comprovat com paradoxalment soterrar o elevar el trànsit pot produir més fragmentació en l'espai urbà que solucions a nivell. Només cal recordar l'efecte del soterrament de la Gran Via a la Plaça d'Espanya. ¡Que difícil que és curar les ferides i acomodar les rasants que deixen els túnels!

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Glòries no és una plaça. No té un perímetre d'usos i activitat que li doni sentit. És un intercanviador ferroviari que, algun dia, serà un dels nodes principals del sector. Tot el que acostumem a anomenar arquitectura queda lluny, els edificis són tots especials i contrasten visualment uns amb altres en una combinatòria inquietant. L'elegant obús de la Torre Agbar, que funciona com a referència visual des dels barris allunyats, queda submergit en una vorera impossible, un hotel emergeix darrere amb una vistosa façana en blanc i negre i es converteix en el seu teló de fons, el centre comercial amb una façana gairebé cega s'empassa l'activitat del carrer en una plaça interior, el museu del disseny conviu amb aquestes altres formes singulars.

La coberta dels Encants se suma, com un més, però amb veu pròpia a aquest conjunt d'edificis. Una col·lecció d'edificis disseminats en els perímetres al voltant d'aquesta plaça que potser cobrin sentit quan es construeixin les voreres i es doni una solució radical a nivell de les seves circulacions, semblant a la de la plaça Francesc Macià. Catedràtica d'Urbanisme (UPC).