Albert Artés: «A les gasolineres demano permís per endollar la moto»

-Em va cridar l'atenció… Escrivia en el seu missatge que el paren diàriament dos o tres motoristes.

-Per fer-me preguntes, sí.

-O sigui, que hi ha realment molt poques motos elèctriques. Ve a ser un exòtic, vostè.

-N'hi ha molt poques, la veritat. L'única persona a qui m'he trobat a Barcelona conduint una moto elèctrica va ser l'home que me la va vendre, precisament. Com la meva, però un model més avançat.

-¿Què li pregunten? «Motoristes de gasolina», els anomena, ¿oi?

-Hi ha gent que m'ha perseguit per demanar-me informació. Ja els veig a venir, de reüll, es posen al costat i comencen així, s'inclinen, miren… Perquè la moto és diferent, crida l'atenció: hi ha una bateria on hi hauria d'haver el motor… I et pregunten el més típic: l'autonomia, la velocitat màxima, el preu, la vida de la bateria. En general es queden sorpresos quan els explico aquestes coses.

-¿Què els diu? Aspectes tècnics, parlem d'aspectes tècnics.

-L'autonomia va ser el que més em va cridar l'atenció: 100 quilòmetres en carretera i 180 en ciutat. Jo sóc missatger i cada dia faig recorreguts mixtos, així que tinc al voltant de 140 quilòmetres d'autonomia. En un any he fet 20.000 quilòmetres, ¿i sap quant va ser el consum elèctric?

-Ni idea.

-290 euros.

-Impressionant. ¿Com ho calcula?

-A les nits, quan porto la moto al pàrquing, l'endollo a la paret. Per carregar-la només necessito un endoll normal, així que el que vaig fer va ser instal·lar un diferencial i un comptador digital. Així puc pagar-li al pàrquing l'energia que consumeixo.

-¿Què passa quan surt? Alguna vegada deu sortir d'excursió.

-Sí, és clar. Paro a les gasolineres, com els altres motoristes, però en lloc de posar gasolina li demano a l'encarregat permís per endollar la moto.

-Quant triga a… Com es diu: carregar-la, ¿oi?

-Per carregar totalment la bateria es necessiten nou hores, però jo tinc un carregador extern i això em permet endollar la moto per dos llocs. Això significa que trigo la meitat, però tampoc vol dir que estigui quatre hores i mitja a la gasolinera. Per exemple, una vegada anava a la Cerdanya i em vaig aturar en una gasolinera de Berga. Vaig mirar i vaig veure que amb dues hores de càrrega podia arribar sobrat.

-Vostè arriba i demana permís per endollar la moto.

-Sí. I sempre se sorprenen, és clar. Em diuen: «No sé si hi estic autoritzat», o «Si ve algú em caurà una bronca», coses d'aquest estil.

-¿On l'endolla?

-Amb la màquina de gel. Li dic a l'encarregat: «Et desconnecto la mà­quina, connecto el lladre, connecto la meva moto i estic dues hores aquí». Després li dic que li dono un euro, que és molt més del que consumeixo.

-¿Sempre va amb el lladre?

-Quan surto a la carretera, sí. Un lladre i un cable, per si de cas.

-Vostè deu tenir una avançada consciència ecològica. Suposo que per això va comprar la moto.

-És bàsicament una qüestió de principis, sí; diguem que aquesta moto representa el punt on jo considero que ha de dirigir-se la mobilitat. Per a mi el motor de combustió pertany al segle XIX, i no entenc com els governs no fomenten més el vehicle elèctric. No és normal que sabent que existeix aquesta alternativa seguim apostant per la mobilitat caduca, contaminant i molt ineficient energèticament. ¿Vostè sap quina és l'eficiència energètica d'un motor de combustió?

-Ni idea.

-Del 35%, més o menys, mentre que la d'un motor elèctric ronda el 90%. És una diferència brutal.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

-Escolti: ¿no deu formar part d'algun lobbyenergètic, oi?

-¡No! És un tema al qual sóc sensible, això és tot. Per principis, com ja li vaig dir, i perquè per formació sóc mecànic. Sé com van aquestes coses.