MIRADOR
Aznar li vol marcar el pas a Rajoy
Diuen en els cercles madrilenys del PP que les raons que van portar l'expresidentJosé María Aznara plantejar fa tres setmanes, en elprime time televisiu, una esmena a la totalitat de la política deMariano Rajoy,no estan tant en el fet que no li agradi com afronta el Govern la gran crisi-que, pel que es veu, no li agrada-, sinó més aviat en la poca habilitat que atribueix als dirigents del seu partit per esquivar la Gürtel, elcasBárcenas i l'escàndol dels suposats sobresous. De manera que, segons aquesta versió,Aznarestaria enfadat i temorós que per la imperícia dels seus successors se li acabi carregant a ell aquest gran marró.
Siguin quins siguin els motius, el cert és que l'expresident està entestat a marcar-li el pas aRajoy, disposat a recitar-li el guió del que ha de fer i decidit a donar-li lliçons de com es fan les coses. En la seva reaparició de dilluns en el vetust Club Siglo XXI, ja sense l'acritud que va destil·lar en l'entrevista d'Antena 3, li va tornar a enviar el mateix missatge: menys impostos, més reformes d'alta intensitat -sense precisar- i més autoritat davant les vel·leïtats sobiranistes. No sembla que el president del Govern, que en aquesta ocasió va enviar la supervicepresidenta a sentirAznar,estigui disposat a seguir aquest compàs. Però és possible que siAznarcontinua amb la seva croada, li acabi fent una destrossa aRajoy en el partit i entre els seus votants, que, per cert, van incrementant a palades el sector dels indignats.
Notícies relacionadesLa irrupció d'Aznarha servit, no obstant, per demostrar que la dirección del PP es manté unida al voltant deRajoy, però també per visualitzar que el sector crític transcendeix la desafiadora veu de l'expresidenta de Madrid,Esperanza Aguirre. No es coneix encara quina força tenen els dissidents, però ja hi ha mitjans de comunicació que se sumen entusiastes a les paraules d'Aznari clamen perquè torni.
Però ja ho diu la dita: qui sembra vents, cull tempestats. De manera que el Govern ha llançat els seus pregoners a desmuntar les crítiques de l'expresident, i en els últims dies se senten públicament a Madrid coses tan insòlites, per inesperades, com queRajoyha fet una reforma laboral dura i ha aguantat dues vagues generals, mentre queAznarva fer «una reformeta» i la va retirar així que li van muntar mitja vaga; que per aconseguir la seva primera investiduraAznarva cedir davant els nacionalistes més queFelipe Gonzálezen 14 anys (¡ai, aquells pactes del Majestic!) i que es vaempassarla política lingüística catalana, i, en fi, queAznarfa trampa al vendre la seva gestió, perquè el seu govern va fer caixa amb la privatització de les joies de la corona, Telefónica, Endesa, Repsol, Argentaria, i ara només queda misèria per administrar. I ho diuen ells.
