Bauman

Pocs intel·lectuals han estat capaços de col·locar un pensament amb tanta rotunditat comZygmunt Bauman. La seva «modernitat líquida» és una moneda d'ús freqüent a l'hora d'analitzar els signes dels temps que vivim. Un cop arraconades les veritats absolutes, pètries, impertorbables, resulta que habitem en un món de fluctuació, no solament perquè tot és menys sòlid i tot tendeix a l'evanescència, sinó perquè tot circula també com un fluid més vigorós i inestable. Modernitat líquida, sí, i també ràpida, oscil·lant, amb menys ports on atracar la nau i amb naus més disposades a viatjar que mai.

Bauman, és clar, és molt més que això. La saviesa i la perspicàcia, l'observació detallada i profunda, l'han convertit en un analista de primer ordre que ensenyarà el seu corpus (amb una consistència no gens aquosa) a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, des d'avui i durant tota una setmana, en un diàleg amb col·laboradors i experts en la seva obra. Hi parlarà dels temps de l'interregne i de la diàspora, de la cultura digital i de la societat de consumidors, i també dels temps dels somnis, dels temors i de les esperances. En una sessió oberta al públic no universitari, demà, dimarts,Baumanproposa discernir entre el concepte d'Europa com a «naixement» o com a «mort agònica». Un panorama altament atractiu, inquietant. Una pregunta que, avui, ens interpel·la a tots.