L'ombra d'ETA

El 20 d'octubre del 2011 ETA anunciava «el cessament definitiu de la seva activitat armada» alhora que instava els governs espanyol i francès a «obrir un procés de diàleg que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte». El comunicat era la resposta d'una organització armada que ja no tenia possibilitat d'influir en l'agenda política; que les contínues detencions efectuades per les forces de seguretat espanyoles i franceses havien deixat sense capacitat operativa; que havia perdut el suport de l'esquerra abertzale i, àdhuc, del Grup Internacional de Contacte i de Lokarri que havien organitzat quatre dies abans una conferència de pau a Donosti en què es demanà a ETA la fi de la violència.

EL 13 DE DESEMBRE del 2012, Iñigo Urkullu era investit lehendakari i sol·licitava el suport dels partits de l'oposició per consolidar la pau i la convivència. Pocs dies abans, el 21 de novembre, Pernando Barrena, com a portaveu nacional de l'Esquerra Abertzale-Sortu, declarava a Barcelona «lamentem el dany que de manera no desitjada haguem pogut afegir per mitja de la nostra posició política o que des de la tasca de portaveu haguem pogut ocasionar. I reconeixem que, en la cruesa de la confrontació, ens ha mancat envers unes víctimes la sensibilitat mostrada amb altres. Ho reconeixem sense embuts i desitgem que s'accepti amb la mateixa sinceritat amb què avui ho diem» (Hablemos de reconciliación. Un encuentro con víctimas del conflicto vasco, 2013).

Més d'un any i mig després del comunicat d'ETA i sis mesos de Govern del PNB no han servit, però, per assegurar totalment la fi de la violència. El Govern de Mariano Rajoy ha fet tot el contrari del que cal esperar en aquests casos. S'ha negat a enviar una delegació a Oslo per reunir-se amb els representants de la direcció d'ETA (José Antonio Urrutikoetxea Josu Ternera, David Pla i Iratxe Sorzábal) i negociar la situació dels presos; ha tancat la via Nanclares -traslladar a la presó alabesa els presos que han condemnat la violència- i no ha dut a terme noves aproximacions de presos a centres penitenciaris bascos; a pesar de la sentència en contra del Tribunal Europeu de Drets Humans (juliol del 2012), ha mantingut la Doctrina Parot (vigent des del 2006) que aplica la reducció de penes per treball o estudis per separat a cadascuna de les sentències i no al màxim total de presó (30 anys) que establia el codi penal en el moment de la condemna; tot i que el 12 de juny del 2012 era legalitzat Sortu, Arnaldo Otegi i Rafael Diez Usabiaga segueixen complint condemna per haver promogut la reorganització de l'esquerra abertzale amb la voluntat de rebutjar la violència. Rajoy tampoc ha donat resposta al full de ruta proposat per Urkullu per procedir a la revisió de la política penitenciària i aproximar a Euskadi els presos que han renunciat a la violència.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Certament ETA no s'ha dissolt, ni ha entregat les armes, ni ha mostrat penediment per quatre dècades de lluita armada i més de vuit-cents assassinats. Tampoc ha tornat a atemptar. Però les forces de seguretat de l'Estat no es posen d'acord sobre la seva situació actual, la qual cosa aprofita Rajoy per no fer res i deixar que el temps passi. Segons el cos de la Policia Nacional ETA està activa i en condicions de reprendre les seves accions. La Guardia Civil creu que ETA està molt afeblida i que no té capacitat d'acció, però no descarta una escissió dels militants més joves i radicals que podrien optar per reprendre les accions armades. Contràriament el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) aposta perquè ETA està definitivament acabada i ha perdut tota capacitat operativa.

tanmateix, sense un full de ruta per solucionar el tema dels presos -i Rajoy ni el té ni el vol tenir- pot succeir allò que anunciava el Sinn Féin el 1995: «La nostra aposta pel procés de pau és una aposta de fons i convicció. Som tota una generació de republicans els que hem apostat per aquesta via; si, pel que sigui, fracassa, com el problema d'Irlanda del Nord persistirà, serà una altra generació la que prendrà el relleu». Un avís per a navegants com es desprenia del comunicat d'ETA del 17 de març passat on advertia que el rebuig a la negociació per part del Govern del PP (Oslo) podria tenir «conseqüències negatives» perquè suposava «un pas enrere... [que] ajorna i dificulta la resolució del conflicte». De fet, és molt improbable que ETA mantingui capacitat operativa, però sense abordar el tema dels presos no arribarà el desarmament i es corre el perill que aparegui una «pròxima generació forçada a actuar militarment, ja sigui sota les sigles d'ETA o amb un altre nom», tal com amenaçaven dos membres de l'organització en una entrevista a la BBC el 1998. Rajoy hauria de moure fitxa.