MIRADODR
El president impassible diu 'no'
Com sempre que l'estima ciutadana per un govern es desploma, els dirigents del partit que el sustenta, en aquest cas el Partit Popular, tendeixen a buscar justificacions alienes a les polítiques que apliquen i a atribuir el desamor popular a una mala comunicació. Que s'expliquen malament, vaja. Ara ho diuen tant a la Moncloa com a la seu del Partit Popular a propòsit de l'enfonsament anímic que va suposar per als soferts ciutadans aquesta espècie d'exercici de la veritat sense esperança que van protagonitzar el divendres 26 d'abril la vicepresidenta del Govern i els ministres d'Economia i d'Hisenda. El problema no és que no se sabessin explicar. Al contrari, van deixar ben clar que l'economia segueix caient i la desocupació pujant i que la cosa no millorarà, almenys, fins al 2016. Tothom els va entendre.
D'acord que no van transmetre gens d'optimisme, ni una proposta per capgirar el negre panorama. D'acord que aquella compareixença va suposar un abans i un després en la vida de l'Executiu, pel que va tenir d'exhibició de la impotència. D'acord, també, que des d'aleshores són més els ciutadans que es pregunten per a què serveix un govern, a més de per administrar, sense reparar en danys directes ni col·laterals, una crisi a la qual no se li veu el final. Així que si ja en temps deJosé Luis Rodríguez Zapaterola ciutadania es decantava en els sondejos per una espècie de concertació nacional, una reedició d'aquells mítics pactes de la Moncloa, ara que la situació d'emergència econòmica i social s'ha agreujat no s'entén que el president del Govern,Mariano Rajoy,no només no toqui a sometent per unir forces, com cabria esperar de la seva responsabilitat, sinó que desdenyi, gairebé sense mirar-la, la proposta de pacte per a la reactivació econòmica que li fa el secretari general del PSOE,Alfredo Pérez Rubalcaba.
El pitjor ni tan sols és queRajoymantingui aquell posat impassible o que segueixi sent refractari a qualsevol entesa amb l'oposició i els agents socials, el pitjor és que amb el seu parc llenguatge s'entossudeixi a camuflar les raons de per què estem així. Ho ha tornat a fer a propòsit del pla de rectificació del PSOE. «Per no enganyar a ningú -va dir- no es pot tornar a les polítiques que ens han portat fins aquí». Així que el president omet que les causes de la crisi van ser els excessos dels desregulats mercats financers mundials i la bombolla immobiliària a Espanya. Perquè ni el PSOE va aplicar quan governava algunes polítiques que ara proposa -tant de bo les hagués aplicat-, ni ajudar les empreses i els ciutadans asfixiats econòmicament i socialment pot considerar-se un malbaratament, com ho va ser en elboomdel totxo, per posar un exemple, l'empenyorament faraònic dels populars al País Valencià.
