MIRADOR
N'hi ha per cridar auxili
Després de la tremenda exhibició d'impotència i resignació feta divendres per la vicepresidenta del Govern,Soraya Sáenz de Santamaría, i els ministres d'Economia,Luis de Guindos, i d'Hisenda,Cristóbal Montoro, poca cosa li queda per fer a l'Executiu. Tret de cridar auxili. O anar-se'n cap a casa. Aquesta és una altra possibilitat. Tot i que sempre hi hauria, és clar, l'alternativa d'afrontar l'emergència apel·lant a un pacte d'Estat amb l'oposició, els agents socials i tot aquell que tingui alguna cosa per aportar, per plantar-se després a Brussel·les o a la porta del despatx deMerkeli no moure's fins que modifiquin les polítiques econòmiques.
Perquè si al cap de 16 mesos d'haver obtingut una aclaparadora majoria absoluta, d'haver promès progrés, prosperitat i ocupació -tres milions i mig de llocs de treball, va arribar a dirGonzález Pons-, l'únic que ha de comunicar el Govern és la seva incapacitat per frenar les xifres d'atur més altes de la història i per posar la maquinària econòmica a produir i créixer, bé se li pot exigir que actuï en conseqüència. Tot menys la paràlisi en què sembla haver-se instal·lat. Perquè les seves previsions sense esperança només causen més desànim i més irritació en aquests milions de ciutadans que van allargant les llistes de l'atur, en els que no saben quant de temps els durarà la feina però sí que els seus salaris han disminuït, els que tenen dificultats per pagar la hipoteca, els desnonats o els que han estat estafats amb les preferents.
Notícies relacionadesA moltes d'aquestes persones fa temps que se'ls va acabar la paciència que ara demanaMariano Rajoysense precisar ben bé per a què, quan ni els seus ministres econòmics veuen la llum al final del túnel fins d'aquí uns anys. Encara que aquesta setmana, terroritzats per la reacció mediàtica que han provocat els seus mals auguris, tornen a laneollengua. Divendres,De Guindosva dir que l'economia espanyola caurà aquest any un 1,3 -com ja advertien, per cert, tots els experts del món mundial-, però ahir va parlar que l'economia s'estabilitza, la recessió es modera i «tots els indicadors mostren que d'aquí uns trimestres [sic] es remuntarà l'evolució de l'economia espanyola».
El pitjor és que mentre el Govern dóna mostres d'impotència per aconseguir sortir de la crisi, de timidesa per buscar aliats a la Unió Europea que permetin forçar un canvi de rumb econòmic i de falta de coratge per impulsar un pacte polític i social que ajudi a sortir d'aquest mal pas, els ciutadans observen atònits un banquer que es jubila amb 88 milions de pensió i s'assabenten que -papers de Bárcenasal marge- molts dirigents del Partit Popular cobren dos sous, un com a parlamentaris i un altre del partit. Sí, sí, n'hi ha per cridar auxili.
