L'ADN de la setmana

1
Es llegeix en minuts

El genoma de la setmana ens porta 300 milions d'anys enrere a les profunditats de l'oceà Índic. Es tracta del genoma del celacant, un peix que ha estat protagonista de discussions entre aquells que s'interessen per l'origen de les espècies.

El celacant va esdevenir molt popular l'any 1938. El desembre d'aquell any, la conservadora d'un museu d'història natural de Sud-àfrica va descobrir que un gran peix d'uns 50 quilos que li havia portat un pescador s'assemblava a una espècie que es creia extingida feia més de 70 milions d'anys. Era com si un dels grans dinosaures hagués tornat a la vida. A més, es pensava que era un peix que estava en l'origen dels que havien sortit de l'aigua i havien donat lloc als rèptils i els mamífers. Des d'aleshores s'ha confirmat que encara hi ha petites poblacions de celacants que viuen en les profunditats marines d'algunes illes de l'oceà Índic. El 1999 es va detectar una segona espècie de celacant a Indonèsia, a 10.000 quilòmetres de distància.

Notícies relacionades

El genoma que s'acaba de publicar és d'una complexitat semblant al genoma humà i serà útil per estudiar l'evolució dels animals, encara que finalment el celacant no sembla que estigui en l'origen dels vertebrats terrestres. Un dels problemes per estudiar-lo ha estat aconseguir mostres d'ADN de bona qualitat. La complicitat de pescadors de les illes Comores sembla que ha estat essencial.

Sovint es parla del celacant com un fòssil vivent. Els autors de l'article afirmen que es tracta d'un genoma que ha evolucionat molt lentament. ¿És possible que es tracti d'un animal que pel fet de viure en un entorn molt estable hagi pogut sobreviure milions d'anys sense canviar? Les opinions divergeixen. Hi ha qui pensa que això no és possible i que l'actual celacant és, encara que no ho sembli, molt diferent del que vivia amb els dinosaures. Segurament les dues coses són certes al mateix temps. Pot ser que les coves del fons de l'oceà hagin estat un lloc tranquil durant milions d'anys. Però fins i tot per a aquest peix, amb aspecte de gran anfós, el rellotge del genoma, potser més lent, no es deté.