Els paradisos fiscals són una amenaça

Al relatar els escàndols sobre la utilització dels paradisos fiscals o centresoff shore,s'acostuma a oblidar que és una operativa ordinària legal en el marc europeu i en qualsevol entorn, perquè fins i tot les corporacions xineses utilitzen Hong Kong per a grans operacions a l'exterior.

Hi haurà delicte quan resulti il·legal l'origen dels diners amagats als paradisos fiscals mitjançant societats mercantils (una ficció jurídica perquè no tenen activitat econòmicain situ i gaudeixen de privilegis allà per a la seva activitat a l'exterior). I sempre que s'aconsegueixi demostrar que el titular referit ho sigui realment i no hagi declarat al seu país de residència aquestes rendes generades per aquestes entitats instrumentals. Són els casos coneguts de la baronessaThyssen, l'exsenadorLuisBárcenas, Iñaki Urdangarini el professorDiegoTorreso el dimitit ministre d'Hollande,com tants altres revelats últimament pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.

Òbviament, mereixen la condemna moral dels contribuents però apunten una amenaça per a la democràcia. Perquè aquests fets bancaris, financers o comercials, mostren la dimensió molt perjudicial dels centres financersoff shore que redueixen la recaptació fiscal dels estats; obstrueixen la persecució del frau fiscal, el blanqueig, la corrupció, etcètera; i, en definitiva, constitueixen una seriosa amenaça per a la credibilitat dels governs i els estats democràtics.

Quan l'abril del 2009, el G-20 celebrat a Londres, amb la presència deBarack Obama,va afirmar oficialment que «s'ha acabat el secret bancari», els nostres governants es van afanyar a declarar que els paradisos fiscals s'havien acabat. Però alguns vam documentar llavors que era una cortina de fum per amagar el fracàs reformista, com s'ha corroborat després. I és que, malgrat la crisi sistèmica global (irresolta encara), aquell G-20 va optar per mantenir el consens neoliberal del sistema financer mundial garantint el lliure moviment de capitals; i va acordar únicament modificacions funcionals del sistema amb exclusió de canvis estructurals, que va ser l'opció d'Obamaper a la reforma financera als Estats Units.

Per llavors ja s'incloïen, entre les causes identificades del col·lapse bancari, els centresoff shore o paradisos fiscals com a part delshadow banking o banca a l'ombra juntament amb altres elements de risc sistèmic per als mercats financers, com són els derivats, elsrepos, les finances estructurades amb filials bancàries per recaptar fons destinats al banc matriu.

Han crescut

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Tota una amenaça per a la seguretat i l'estabilitat perquè aquesta banca a l'ombra sense supervisió dels bancs centrals ha crescut, segons elFinancial Times.I com que ha seguit intacta l'opacitat, tret bàsic dels països i territoris considerats paradisos fiscals, han augmentat les operacions internacionals amb societatsoff shore,que operen comercialment en qualsevol borsa o mercat sigui de l'art o de finques a Argentina.

AUTOR D''EL CASINO QUE NOS GOBIERNA'