El que falta per a l'oasi basc
Més enllà d'alguns desvaris verbals, com els proferits diumenge passat per dirigents de l'esquerraabertzale arran de la mort, per vessament cerebral, de l'excap etarraXabier López Peña, Thierry,la vida al País Basc transcorre amb una normalitat inèdita. Un any i mig després del cessament definitiu de la violència, anunciat per la direcció d'ETA que va succeir la del citatThierry-el que quatre anys abans s'havia carregat el procés de pau amb l'atemptat de la T-4 de Barajas-, el País Basc estrena llibertat, no pateix escàndols de corrupció, bat rècords de recepció de turistes i conserva un teixit industrial exportador en el qual el Govern d'Iñigo Urkulluté posades totes les esperances per intentar sortir més aviat que tard de la crisi.
Semblaria una situació idíl·lica si no fos precisament per la recessió econòmica. Si fa uns anys l'exlehendakari Juan José Ibarretxedeia que Euskadi era com Suïssa, excepte pel terrorisme, ara, sense terrorisme, Euskadi no és com la Confederació Helvètica, entre altres coses, perquè l'atur continua augmentant. A l'oasi basc, com escrivia abans-d'ahir el president del PSE,Jesús Eguiguren, li falten algunes condicions. El més urgent, que ETA es dissolgui i entregui les armes i així ningú tindrà por que quan parla de «conseqüències negatives» estigui volent dir que tornarà a matar. Però, a més a més, s'ha de resoldre el que l'esquerraabertzale anomena «les conseqüències del conflicte», en la doble direcció del rebuig de la violència, el reconeixement del mal causat i la reparació a les víctimes, i del canvi de política penitenciària, començant amb l'acostament dels presos a presons del País Basc i la concessió de tercers graus penitenciaris, que permet la legislació espanyola.
La cúpula terrorista s'ha enrocat en la negativa al desarmament a l'espera d'una impensable negociació amb el Govern, però fa uns quants mesos que el PNB, el PSE i una bona part de la societat basca esperen de l'Executiu mesures de flexibilització per als reclusos, que, lluny de produir-se, semblen haver-se frenat per la reacció de les associacions de víctimes i els sectors més radicals de la dreta politicomediàtica a l'excarceració de l'etarra malalt Iosu Uribetxeberria Bolinaga.Pressió que ha portat el Govern a defensar a ultrança ladoctrina Parot davant el Tribunal d'Estrasburg i a paralitzar la via Nanclares, que va ser establerta pel presidentZapateroi que permetia la reinserció d'etarres que es desvinculen de la banda, demanen perdó pels seus crims i es comprometen a pagar les penes de responsabilitat civil a les seves víctimes. No serà fàcil, però curar les ferides i avançar en la pau exigeixen queRajoyactuï i que ho faci sense por a les crítiques.
