Les ITV no són només un negoci

Si Marx i Engels haguessin viscut en els temps actuals, haurien pogut dir que un nou fantasma recorre Europa; no el del comunisme, sinó el molt oposat de la desregulació i la liberalització a ultrança. No hi ha dubte que les economies europees requereixen un fort impuls desregulador per sobreviure en el món globalitzat dels nostres dies. No és possible mantenir més temps l'absurd sistema d'intervencions administratives sobre tota mena d'activitats econòmiques, que s'han revelat inútils i paralitzants. Però és igualment evident que hi ha activitats que, per principi, no es poden desregular, o no s'hauria de fer.

NO ES PODEN desregular, ni sotmetre a un règim de llibertat ni de competència absoluta, aquelles activitats que comporten l'exercici de poders d'autoritat l'execució de les quals els poders públics han confiat a empreses privades a conseqüència de la insuficiència de capital i de mitjans que pateixen per portar-les a terme d'una manera directa. El principi de satisfacció del client, que regeix les activitats econòmiques purament privades, no és aplicable a les que suposen exercici d'autoritat i que es porten a terme per compte de l'Administració; perquè en aquestes activitats, la millor satisfacció del client consisteix en el fet que el servei funcioni de la pitjor manera possible; per a moltes persones, la millor policia de trànsit és la que no sanciona mai.

Aquesta evidència és, no obstant, desconeguda al nostre país, en què es predica l'aplicació dels dogmes de la desregulació i de la competència també a aquestes activitats d'autoritat: així ha passat, des de començaments de segle, en l'àmbit de la seguretat industrial i, específicament, en el de la inspecció tècnica de vehicles (ITV). I a aquests dogmes, predicats amb tant entusiasme com confusió, s'hi va afegir fa anys la incidència de la coneguda com a directiva de serveis de la Unió Europea, que algunes comunitats autònomes i, més encara, algunes decisions judicials han pres com a bandera. Així ha passat a Catalunya, on una sèrie de sentències del Tribunal Superior de Justícia han anul·lat la pràctica totalitat del marc regulador establert l'any 2010 (la llei de seguretat industrial i el seu reglament), i han creat un estremidor buit normatiu.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

No es tracta, evidentment, de discutir aquí els raonaments d'aquestes sentències, que serien impecables si no partissin del manifest error de creure que la directiva de serveis és aplicable al sector d'ITV (que mai ho ha estat i no ho és, com la nova directiva en la matèria declara de manera explícita: la inspecció tècnica de vehicles forma part, en el llenguatge comunitari, del sector de transports, que la directiva de serveis exclou expressament del seu àmbit d'aplicació). Es tracta, més aviat, de cridar l'atenció sobre els efectes devastadors que poden arribar a tenir aquestes decisions judicials sobre la seguretat viària en cas que fossin confirmades pel Tribunal Suprem. La desregulació radical a què empenyen suposarà, a mitjà termini, l'entrega de la comprovació de la seguretat dels vehicles a una multitud de petites instal·lacions que tenen com a única possibilitat de negoci, per als menys escrupolosos, l'atracció de clients basada en la relaxació màxima del rigor de les inspeccions; els operadors seriosos i rigorosos seran expulsats del mercat, perquè a ningú li va bé que el seu vehicle, deficientment conservat en una època de crisi, sigui objecte de rebuig si els frens o pneumàtics es troben en un estat lamentable. El de la ITV és un servei econòmic d'interès general en què concorren raons com la protecció del medi ambient i la seguretat viària, que permetrien la justificació en la norma de restriccions o limitacions al règim especial de prestació del servei públic d'ITV.

TOT AIXÒ ha de fer-nos reflexionar. La desregulació i la liberalització no poden ser esteses a tota mena d'activitats. L'exercici de l'autoritat i de les potestats d'inspecció i control no pot ser sotmès a les regles de la competència i de la llibertat industrial, per la mateixa raó que no seria pensable un sistema en què la inspecció d'Hisenda o la jurisdicció penal es confiessin a múltiples empreses privades, pagades pels seus clients, i que competissin amb l'únic instrument de la laxitud de les seves actuacions. Des de fa més de dos segles sabem que el dret públic es va inventar per extreure de les regles del mercat aquelles activitats el lliure exercici de les quals acaba desnaturalitzant-les i convertint-les en una mera exacció sobre el patrimoni privat, sense cap tipus d'utilitat col·lectiva. Seria molt convenient que els enardits propugnadors de la desregulació il·limitada rellegissin (o, millor, simplement llegissin) l'autor de La riquesa de les nacions.