Any sabàtic

Quan un equip està contra les cordes, sempre hi ha algú que suplica: «Àrbitre, ¡¡¡l'hora!!!». Així veig jo aquest país, demanant l'hora desesperadament. Perquè aquest estrès no es pot aguantar més. Tot són presses. Que si l'economia ha de millorar aquest any, que si l'any que ve hi ha d'haver un referèndum a Catalunya, que si s'ha d'acabar amb la corrupció ràpidament... Fins i tot hi ha polítics lligats a casos de corrupció que estan disposats a acabar amb la corrupció... ¡Una miqueta de seny! Calma. Pitgeu la pausa. Si no, acabarem perdent l'oremus. Si no l'hem perdut ja. Tanquem la paradeta. Espanya necessita prendre's un any sabàtic.

Si volem allunyar-nos de l'estrès, jo recomano que ens allunyem d'Espanya. Que tots els que vivim aquí ens en anem a un altre lloc. A oxigenar-nos. Que organitzin les sortides els del cas Turisme, que és una gent condemnadament experta. I que cadascú vagi allà on vulgui. Un any sabàtic és per dedicar-lo a les coses que t'agraden.

Suïssa, Rússia, Lloret

Per exemple, a qui li agradi estudiar que se'n vagi a Suïssa a fer un curs de pèrit cal·lígraf, una professió amb futur. I per als amants de l'esport, res millor que anar-se'n a Rússia a practicar l'hoquei sobre patins. Si ets de Lloret de Mar t'hi sentiràs com a casa. Si la teva vocació és el vici, no et separis de l'exdirector general d'Ocupació d'Andalusia. O vés-te'n a Andorra amb l'exconseller Ausàs, i no pararàs de fumar. És convenient que abans d'emprendre una marxa tan llarga, no t'oblidis de passar la ITV,

per evitar qualsevol problema de trànsit, no de tràfic... d'influències.

Per cert, que no ho he dit: amb una mica de sort aquest any sabàtic no ens costarà ni un cèntim, perquè estarà patrocinat per Qatar. Suposo que els deuen haver sobrat uns quants calerons després que, segons la revista France Football, compressin vots per albergar el Mundial de Futbol 2022. I si, a més a més, tots ens posem una samarreta amb el logo de l'Unicef gairebé segur que acabaran fent un esforç. Perquè una bona imatge costa més que mil paraules.

Només de pensar en aquestes vacances, ja m'estic començant a relaxar. Però, compte, això s'ha de fer ben fet. Siguem seriosos. Quan algú vol agafar un any sabàtic, ho ha de comunicar a l'empresa. Doncs Espanya ha de fer el mateix. Que ho comuniqui, per exemple, a l'ONU i li demani també una excedència perquè ens guardi la plaça. I si l'ONU vol que hi deixem un substitut, en comptes d'anar-nos-en tots, que es quedi Aznar. Que no s'ho prengui malament, però com que Anson ha deixat anar que cal que torni...

Notícies relacionades

Un pacte per fer créixer el català, per Francesc Xavier Vila

¿Per què no venen a classe?

A més a més, Aznar és la persona adequada, admetem-ho. Ell segur que sap què cal fer si, mentre no som a Espanya, algú intenta entrar-hi per envair-nos. Domina les invasions com cap altre. Això és una veritat com un temple. Encara que, segons Mariano Rajoy, «tot és fals, excepte alguna cosa». Esperem que Rajoy no es torni a equivocar, i al final tot sigui cert, excepte

alguna cosa.