Del gran negoci de les armes a Espanya se'n diu amor a la pàtria

El mes de setembre passat, elCongrés dels Diputats, gràcies a la majoria absoluta del PP, va convalidar un reial decret a través del qual elMinisteri de Defensapodia dotar-se de 1.780 milions d'euros per poder encarar el pagament delsdeutes endarrerits contrets amb laindústria armamentística.

Efectivament, des de la dècada dels anys 90 del segle passat, els diferents governs espanyols han anat firmant contractes amb la indústria de l'armament que avui dia arriba a la xifra de 31.631,8 milions d'euros a pagar fins a l'any 2025 a partir, sobretot, de l'any 2014. Són els anomenats Programes Especials d'Armament (19 programes, en concret) aprovats per Governs socialistes i Governs del PP. S'ha de dir que una gran part d'aquests contractes van ser establerts en l'època d'Aznar, quan l'actual ministreMorenés (lligat a empreses d'armament) ocupava la Secretaria d'Estat de Defensa.

En un context de recessió econòmica, d'escac a l'Estat del benestar i de renegociació a la baixa (en el millor dels casos) o d'imposició de noves condicions laborals i de regressió de drets socials, resulta vergonyant que la reducció pressupostària del Ministeri de Defensa hagi estat menor que la dels departaments desanitat, serveis socials, educació o la dels organismes responsables d'afavorir larecuperació econòmica. Certament, la despesa militar el 2012 va ser extraordinària: el pressupost inicial era de 6.316 milions, als quals s'ha afegir els 1.780 referits anteriorment. S'hi haurien de sumar, a més, els 754 milions que van costar les missions de l'Exèrcit espanyol a l'exterior, els 507 aportats pel Ministeri d'Indústria, etcètera.

'Bombolla armamentística'

De fet, la servitud dels governs respecte dels grups econòmics delsector industrial de l'armamentha estat i segueix sent tan extraordinària al llarg dels anys que avui dia ja es parla de la'bombolla armamentística'. Això sí, a diferència de la'bombolla immobiliària', la militar ni tan sols forma part del debat del gran frau que hem patit. En l'imaginari de la ciutadania ni tan sols hi està present. És per això que el poder polític pot permetre's el luxe fins i tot de passar per alt (ni tan sols se sent pressionat pels mitjans ni per les mobilitzacions populars) rendir comptes per aquests contractes.

La societat no n'és coneixedora, i això permet al Govern evitar (almenys) el debat de la seva renegociació. De fet, encara no ho hem aconseguit en seu parlamentària (el PSOE podria aixecar la llebre i no ho fa). Aquest és el nostre objectiu: que el ministreMorenés comparegui per exigir-li la denúncia dels convenis i contractes. Al mateix temps, esperem poder debatre aviat una iniciativa parlamentària registrada l'any passat (el fet d'estar al Grup Mixt dificulta fer-les aterrar en el debat amb més immediatesa) de modificació de la llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera perquè en cap cas el fons de contingència d'execució pressupostària no pugui ser utilitzat per a despesa militar, menys en el cas que sigui necessari emprendre unaoperació militar imprevista que prèviament hagi estat aprovada per les Corts i sota l'empara d'una resolució deNacions Unides.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Perquè, ara per ara, desgraciadament, la legislació els permet fer la gran trampa: fer un ús pervers del fons de contingència creat amb la finalitat d'atendre les necessitats que poguessin sorgir al llarg de l'exercici pressupostari per emmascarar l'increment de la despesa militar. Lamentablement, en aquest àmbit, PP i PSOE coincideixen. Només cal veure què van fer els ministresAlonso iChacón abans. I ara que el socialisme està a l'oposició, silenci.

http://in.directe.cat/joan-tarda