Política i democràcia

L'Hospitalet és una ciutat que es caracteritza per ser acollidora, i s'ha construït amb l'esforç individual i col·lectiu de les persones que hem nascut aquí i de totes les persones que al seu dia van decidir venir a Catalunya cercant oportunitats. Per aquesta raó, potser som un dels municipis més plurals i diversos de la geografia catalana i un bon exemple d'enteniment i de respecte pluricultural i plurilingüístic.

Aquest és el motiu pel qual penso que l'Hospitalet no es pot mantenir al marge del debat territorial que hi ha al carrer i, com a segona ciutat de Catalunya, hem de jugar un paper actiu en la construcció del futur de tots els catalans i catalanes. Per això, el passat ple de l'ajuntament va oferir la ciutat com a punt de trobada i pont de diàleg entre la diversitat de sensibilitats i expressions sobre el futur de la relació de Catalunya amb Espanya.

El debat actual al carrer és prou important per decidir entre només dues opcions, independència o centralisme. A la vida no tot és blanc o negre. A mi no m'agrada el model del PP d'espanyolitzar ningú i retrocedir 60 anys per centralitzar el poder, ni la independència unilateral de CiU sense definir ni explicar els pros i els contres. Tampoc m'agrada l'Estat de les autonomies actual, esgotat i superat pels canvis socials i econòmics dels últims 30 anys.

Tot el que suma no resta, per això ara cal afrontar un debat tranquil, responsable i rigorós, amb una mentalitat constructiva per trobar la millor solució per a la relació Catalunya-Espanya. Podríem avançar amb una reforma substancial de la Constitució Espanyola, adequant-la al segle XXI, no només en temes territorials i econòmics, sinó també participatius per garantir que la construcció del nostre futur col·lectiu i de país estigui en mans dels ciutadans i no dels mercats.

Cal un replantejament que garanteixi la distribució de la riquesa i del coneixement que atengui els principis de justícia i igualtat, que garanteixi oportunitats per a tothom. Per això cal també plantejar el debat territorial, tenint en compte quin és el model social i econòmic que volem per a Catalunya i Espanya. S'està assentant en l'opinió pública la idea que la independència és la solució a la crisi econòmica. Un raonament al meu entendre erroni o, si més no, confós i incert. Si els analistes econòmics tenen dificultats per consensuar previsions financeres de futur a nivell europeu i internacional, ¿com hem de saber que a Catalunya ens aniria millor fora d'Espanya?

I afegiria encara un altre debat que cal plantejar-nos a Catalunya. Han passat més de 30 anys des que vivim en democràcia; hem consolidat institucions, drets socials, i hem estat capaços entre tots i totes de modernitzar el país, d'avançar, de ser una potència europea que, en molts àmbits, hem estat referents. I ho hem fet de la mà de tots els territoris, respectant-nos i treballant amb la ferma convicció de la justícia social, la igualtat i el progrés. Els socialistes hem estat decisius en la consolidació de la democràcia. I volem continuar sent-ho.

El debat territorial per si sol no farà millorar la situació econòmica de la immensa majoria de catalans i catalanes. Cal avançar en un model social, basat en el creixement de l'Estat del benestar de forma sostenible, un model on l'economia estigui al servei de les persones i el poder no recaigui fraudulentament en els mercats. Un model on l'àmbit públic no perdi terreny davant el privat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Cal parlar de polítiques de reactivació econòmica, perquè a ningú se li escapa a hores d'ara que, per sortir de la crisi, les polítiques d'austeritat extremes, com les que ens imposa la dreta de CiU i del PP, són contraproduents. Cal un debat obert sobre la Catalunya que volem, perquè el debat territorial no pot ocultar el fracàs de les polítiques dels governs actuals de Catalunya i Espanya. Si volem una Catalunya pròspera i plena, cal canviar el model profundament. Els partits polítics hi tenim molt a dir i ho hem de fer des de la responsabilitat que s'espera de tots els que creiem que la política, la democràcia i el diàleg són les millors eines per transformar la societat.

Cal escoltar totes les propostes i buscar la millor solució. Personalment, penso que una reforma constitucional que avanci cap a una Espanya Federal on Catalunya tingui un tracte econòmic just és la millor opció. En moments de crisi la lògica diu que és necessari cercar sinergies a tots els nivells per sortir triomfants de les dificultats a tots nivells, ciutadania i estats. Emprendre un camí en solitari considero que és una errada, però no reconèixer que el model actual no funciona i que s'ha de canviar, encara és més greu. Alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat.