Tardà: L'escac a l'Estat social també afecta la salut alimentària
El càstig de lacrisi econòmica que ens han servit i que ara paguem amb el desballestament de l'Estat del benestar i la regressió delsdrets socials comporta altres derivades, entre les quals hi ha el deteriorament de lasalut alimentària i el consegüent increment de les malalties provocades per l'obesitat. La salut alimentària i nutricional de les generacions presents i futures de les classes populars està, doncs, en qüestió, ben tocada. I no és casual.
Per això dimecres, a la Comissió de Sanitat delCongrés dels Diputats, els republicans plantejarem la necessitat urgent que l'Administració agafi el toro per les banyes i s'enfronti al problema. D'una vegada per sempre, s'han de prendre mesures legals sobre la comercialització dels productes alimentaris i reduir la dels que contenen excessius greixos saturats, àcids grassos, sucre i sal, seguint les recomanacions de l'OMS.
Cal centrar els esforços en la demanda de l'aplicació, per exemple, d'un impost als refrescos i aliments que tinguin aquest alt contingut de greixos, sucres i sal perquè, acte seguit, es pugui subvencionar amb el que es recapti l'accés a lesfruites i lesverdures i posar en marxa campanyes eficaces a favor d'una alimentació sana. A Dinamarca, Finlàndia, França, etcètera ja ho han fet.
Sobrepès i obesitat
Certament, tot està relacionat intrínsecament amb la política desubsidis agrícoles, fet que hauria d'obligar a reexaminar-la, almenys pel que fa a la necessitat de cuidar el subministrament d'aliments locals i nutritius perquè siguin econòmicament accessibles als consumidors amb menys poder adquisitiu.
I tot això amb urgència. Les dades són impressionants i les tendències encara més: el canvi generacional en els hàbits alimentaris ha fet que els problemes causats pelsobrepès i l'obesitat poden equiparar-se als causats per la fam en la mesura que deriven cap a altres malalties i provoquen milions de morts cada any (1.000 milions de pers ones amb sobrepès, sobretot als EUA i els Estats europeus, inclòs l'Estat espanyol).
I encara més en un context derecessió perquè el preu es converteix en un element del tot determinant: l'alimentació sana, amb la crisi econòmica i la pèrdua de capacitat de compra, es converteix encara en una mica més car, més inabastable.
Els grans 'lobbies' agroalimentaris
No té cap sentit que les polítiques agrícoles no contemplin els problemes de salut pública i quedin segrestades pels interessos de l'acumulació de beneficis dels granslobbiesdel sector agroalimentari que imposen les pràctiques decomercialització.
Notícies relacionadesNacions Unidesha deixat dit sobre el dret a l'alimentació que "els Estats tenen el deure de protegir el dret a una alimentació i dieta adequades, reforçant proactivament el seu accés per la població. És clar, hi ha tantsinteressos econòmics pel mig. A veure per on respira elPP dimecres.
