La quimera de la unitat per força

Ala llarga, ¿en aquest segle XXI es pot retenir indefinidament a Europa contra la seva voluntat una nació dins d'un Estat al qual no desitja pertànyer, diguin el que diguin els textos legals? A través de molts circumloquis estem parlant d'això. La situació ha arribat a un nivell tan deteriorat que s'ha plantejat aquesta qüestió, que pertany a l'esfera dels principis generals del que és la democràcia i del que són les llibertats, abans que estigui clar si la majoria dels catalans volen que Catalunya se separi d'Espanya o simplement desitgen una nova situació, diferent, en què els vingui de gust continuar-hi dins.

Hi ha una dada negativa que procedeix de Catalunya. Els polítics que encapçalen la rebel·lió majoritària contra continuar tal com estem no expliquen prou que hi ha aquestes dues possibilitats, la d'arreglar les coses i la d'anar-se'n, ni detallen les enormes dificultats objectives de la separació entre dues societats tan entrecreuades en sentiments i interessos. Consideren que és massa tard per resoldre els problemes existents i aposten únicament per la independència. Quan l'intent de negociar el pacte fiscal va arribar a Madrid, el presidentArtur Mas no va ocultar que un possible acord sobre el finançament ajornava la independència per a una mica més tard, però no el va presentar com l'alternativa per continuar la unitat a partir de noves i millors premisses.

Però el pitjor de tot és que des de la resta d'Espanya es dóna voltes al problema més des de la perspectiva de retenir com sigui Catalunya, encara que aquesta lliurement i majoritàriament vulgui anar-se'n, que d'intentar entendre el que passa i buscar la manera de seduir-la o convèncer-la perquè no ho faci. És un immens error. Això de retenir Catalunya com sigui ara s'enuncia des del poder espanyol amb embolcall legalista, però no deixa de tenir perfum de xantatge. Si des de Madrid ho plantegessin en to col·loquial, dirien que si al final accedim a la independència ens faran la vida econòmicament impossible amb boicots comercials, vetaran que estiguem a la Unió Europea i perdrem els diners acumulats a Madrid per a les pensions de la gent gran. És a dir, demanen als catalans que no se'n vagin perquè en cas contrari la inconfortabilidad que procedeix d'Espanya encara seria pitjor. Tampoc es dissimula en paral·lel un rerefons amenaçador d'altres vies menys pacífiques, ja citades en angles polítics i mediàtics més radicals. Això no millora precisament l'amor a Espanya de molts catalans.

Notícies relacionades

El Nord-oest es vertebra

Compromís amb el Nord-oest

S'han malgastat les dues primeres intervencions públiques espanyoles que haurien d'haver centrat les coses de cara a obrir un verdader diàleg de retrobament i solució. El reiJoan Carlesva ser imprudent al parlar de «quimeres» -segons el diccionari, això és el que proposa la imaginació com a possible no sent-ho- quan els demòcrates de Catalunya estimen que al segle XXI tot ha de ser possible si el conjunt d'un poble de manera pacífica pren una decisió sobre el seu futur. El presidentMariano Rajoyno va anunciar mesures per garantir que Espanya sigui més justa amb Catalunya. A Madrid hi ha molta desinformació sobre el que senten la majoria dels catalans, una decepció que inclou molts no independentistes. I entre el que subscriu aquesta majoria figura que la Constitució no es pot utilitzar contra la llibertat de les persones; que els altres espanyols tenen coses a dir però menys que els catalans respecte al futur d'aquests últims, i que és ofensiu menystenir una manifestació com la de l'Onze de Setembre quan el conjunt d'Espanya sí que va donar importància i transcendència històrica a manifestacions similars com les de la reafirmació democràtica després del 23-F o la desqualificació absoluta d'ETA després de l'assassinat deMiguel Ángel Blanco.

Hi ha dUEs coses necessàries. La primera, per acabar amb els dubtes i les demagògies dels uns i dels altres, aclarir amb urgència què pensen quantitativament parlant els catalans sobre la independència. Aquest referèndum convé a Catalunya i a Espanya. Al·ludeixo a un referèndum perquè és el més transparent respecte a un home/un vot. Unes eleccions amb programes clars de totes les forces polítiques serien útils en les seves xifres globals, però després la composició del Parlament quedaria mediatitzada pels factors correctius a favor del món rural contra les ciutats, i això pot ser distorsionador en una qüestió com aquesta. També és imprescindible que la resta d'Espanya obri el seu debat sobre l'Estat que necessitem, federal o confederal, i intenti convèncer Catalunya amb arguments i projectes. Pensar que tot pot continuar igual perquè sí, perquè no hi ha porta de sortida, perquè els catalans no tenen més remei que acceptar i callar, això sí que és una quimera. Periodista.