Autoritarisme 'abertzale'

La llibertat d'expressió garantida per qualsevol Constitució democràtica ha de donar cobertura a les manifestacions més diverses de la llibertat d'opinió. Des d'aquelles que formen part del que és més excels de la condició humana fins a les més miserables que també pot amagar la llibertat de pensar dels éssers racionals. La societat oberta fundada en el pluralisme polític i la llibertat com a dret indeclinable de la persona permet que la lliure expressió pugui aixoplugar els arguments i manifestacions del pensament humà més diversos.

LA CONSTITUCIÓ com a norma que regula els principis bàsics de la comunitat política ha de garantir aquesta diversitat de continguts, no només a aquells que enalteixen el destinatari o que el critiquen, fins i tot fins al punt de resultar feridors, com així ho reconeix el Tribunal d'Estrasburg (casos Handyside, 1979, i Lingens, 1986); sinó també aquells altres que expressin opcions polítiques, socials o d'un altre ordre que resultin minoritàries i que, de vegades, puguin suscitar un rebuig social generalitzat.

El límit infranquejable és, en tot cas, la interdicció de la defensa dels propis arguments a través de la pràctica de la violència o amb la directa incitació a la violència. En conseqüència, i no podia ser d'una altra manera, en aquest ampli univers de possibilitats que la Constitució reconeix per exercir la llibertat d'«expres-sar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció», el resultat pot ser d'allò més divers.

Per exemple, durant la llarga activitat terrorista portada a terme per ETA una vegada reinstaurada la democràcia, ha estat una norma comuna en el comportament del seu entorn polític no condemnar mai els atemptats comesos. El silenci lacerant o les recargolades explicacions sobre la resolució del conflicte basc han estat la moneda habitual amb què aquest submón totalitari ha respost a les accions criminals de tot ordre comeses. A parer meu, aquest comportament és, en si mateix, una forma de llibertat d'expressió política, sens dubte miserable, però llibertat d'expressió al capdavall. Encara que no sigui aquest el plantejament del Tribunal Europeu de Drets Humans, que en la seva sentència sobre Batasuna de 30 de juny del 2009 en què va avalar la legislació espanyola sobre partits polítics, va entendre que en certes circumstàncies les omissions o els silencis poden equivaler a preses de posició o de suport exprés. Però, ara, els temps afortunadament han canviat i la violència directa sembla desapareguda i s'ha d'esperar que sigui d'una manera definitiva. No obstant, no ho han fet les pràctiques polítiques miserables d'aquest entorn polític.

Per a mostra un exemple: la coalicióabertzaleBildu, que governa a la Junta Foral de Guipúscoa, l'Ajuntament de Sant Sebastià i en altres municipis del País Basc, s'ha dedicat durant els últims dies a envair les parets de Sant Sebastià amb cartells en els quals, a més a més de convocar una manifestació en suport al diputat foral responsable de medi ambient de Bildu a la citada Junta, apareixen les fotografies dels diputats portaveus del PNB, PSE-EE i del PP que han criticat la gestió portada a terme pel càrrec de l'autodenominada esquerraarberzale en l'àrea citada. Socialistes i populars han denunciat aquesta pràctica que qualifiquen com a «usos del passat» i de «tics feixistoides».

Doncs bé, no hi ha dubte que aquest tipus de singular pràctica per anunciar una manifestació forma part de la llibertat d'expressió política. I que, a diferència del que passava fa poc temps, ara no assenyalen amb la diana per amenaçar amb l'arma. ¡És un progrés! Però tampoc n'hi pot haver a l'hora de qualificar-la com una forma de comportament miserable, perquè posa de manifest que la crítica formulada per altres representants polítics és rebutjada fins al punt, no de rebatre-la amb arguments racionals, sinó de combatre-la -combat seria l'expressió més adequada per a l'univers mental que defineix aquesta coalició- amb el pretès escarni públic dels que gosen no compartir una determinada política de medi ambient.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

UNA POLÍTICA que com a mínim no deixa de ser esperpèntica des de la lògica de la garantia de les llibertats públiques: es tracta de la gestió de la recollida d'escombraries a través del mètode anomenat del porta a porta, que Bildu es proposa aplicar a tots els municipis en què governa i que obliga a separar els residus -fins aquí, cap objecció- i a assenyalar la família de procedència, i això és una cosa ben diferent, en la mesura en què no s'acaba de veure per què l'usuari del servei públic s'ha de veure identificat en una paret del municipi. Però, en fi, el que és més rellevant de tot plegat a l'hora d'analitzar les pràctiques polítiques d'aquesta coalició, que trasllueixen un explícit autoritarisme propi d'una política de tribu, és el fet d'identificar i escarnir el crític que discrepa amb els autoungits com a salvadors de la sobirania del poble, en un aquelarre ciutadà, més propi de societats predemocràtiques.

Catedràtic de Dret Constitucional de la UPF