No hi posi periodistes, posi-hi exdiputats
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) s'autodefineix a la seva pàgina web com "l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual" al nostre país, la finalitat de la qual és "vetllar pel compliment de la normativa". Afegeix que té com a principis d'actuació "la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives". Doncs bé, des d'ahir més val que es deixin de retòriques i substitueixin això per una cosa així com 'retir d'exdiputats i altres alts càrrecs polítics que, sobretot, no tinguin res a veure amb els mitjans de comunicació'.
El que ha passat al Parlament té molta més transcendència de la que sembla. Més enllà del tripijoc de CiU i PP per col·locar Roger Loppacher com a nou president del CAC i incorporar com a conseller l'exlíder popular a Catalunya Daniel Sirera, el Parlament ha donat un cop de porta al tercer candidat, Salvador Alsius, que mira per on era l'únic professional de la comunicació dels tres, proposat per IC i ERC, que s'han quedat sense representació en aquest òrgan. Molt democràtic, sí senyors, i molt constructiu. Ara vagin a les reunions internacionals dels òrgans reguladors i expliquin als seus col·legues el model català.
Notícies relacionadesFa uns dies ja vam assistir al paripé en què Loppacher, Sirera i Alsius van presentar els seus mèrits davant els diputats que els examinaven. L'únic que va poder mostrar un currículum va ser Alsius, els altres dos ni es van molestar a fer-ho, entre altres coses perquè no en tenen. Això sí, els han aprovat amb honors i a Alsius l'han suspès amb menyspreu. Prenguin exemple els examinadors de com examina el Parlament.
No considero ni necessari ni recomanable que tots els consellers del CAC siguin professionals del sector. Al contrari, és bona l'obertura cap a altres perfils professionals, com juristes i fins i tot exdiputats, perquè aporta riquesa. Però el Parlament ha votat que no vol periodistes al CAC, com tampoc en vol als mitjans públics. ¿Per què hi ha d'haver periodistes en aquests llocs quan s'hi pot col·locar polítics en retirada? ¿Quan reaccionarà la professió?
