Petit observatori
A Emili Teixidor, amb respecte
Com s'ha fet saber, ha mortEmili Teixidor. Escriptor i home de lletres. Pot semblar queescriptorihome de lletresés pràcticament el mateix. I no és ben bé així.Teixidorha escrit i ha
publicat una colla de llibres, per
als lectors més joves i per a adults. Ha estat autor de contes i de novel·les. Un escriptor obert a diversos
gèneres. Narrador de fantasies i d'històries molt lligades a la terra, relats entendridors i relats dramàtics.
Tot això suposa milions de lletres, la prova de la condició d'escriptor. Però quan he dit deTeixidor, en començar, home de lletreshe volgut al·ludir a aquella vocació, com a pedagog, de lluitar per la formació cultural a través de la literatura. No es va limitar a publicar les seves obres narratives, sinó que, des de jove, va voler ser un burxador de la curiositat dels infants i els adolescents pel món de les lletres i, a través d'aquelles històries, despertar una sensibilitat per a les manifestacions de la vida. És a dir, un mestre.
La pel·lículaPa negreva portarTeixidora una actualitat que no s'esperava. Però ¡quina injustícia que la màquina publicitària i festivalera d'una pel·lícula deixi tan arraconat l'esforç de l'escriptor, que és l'origen de tot! Potser pensava en altres llibres que havia escrit, i que havien penetrat profundament, i sense pantalla, en nois i noies, uns
lectors que havien trobat en les històries deTeixidor, des de feia anys, uns estímuls tan formatius com amens.
Era un home discret que només de tant en tant alçava la veu per satiritzar, privadament, algun fet social o polític amb una agudesa que podia ser penetrant. Però passat el punt d'exaltació tornava al seu posat d'home tranquil que estava més enllà de les vanitats humanes.
Jo el vaig tractar poc, gairebé sempre en un ambient agradable. Coincidíem alguna vegada al restaurant Ca la Tresa, que és a Sarrià, on ell ha viscut. M'agradava parlar-hi uns minuts, perquè era un home amable i discret; feia un comentari irònic sobre el que fos, però ràpidament tornava a la seva calma. A la seva independència.
Potser la convivència amb la llarga malaltia li havia proporcionat la saviesa de viure els minuts amb un punt d'escepticisme sobre les coses d'aquest món. Ha mort sense que ningú se n'adonés. Un dia van veure que no contestava quan li trucaven. Com diu una cançó deBrassens, morir sol per no molestar la gent. Amb el meu respecte,Emili.
