L'epíleg
El gol d'Aguirre
Una de les funcions dels mitjans de comunicació anomenats aratradicionalsés interpretar assumptes complexos aportant claus que permetin al públic entendre millor la realitat. I en aquesta funció irrenunciable els professionals es troben a vegades amb dilemes delicats. Un exemple: si un polític fa una declaració estrident per mirar de distreure l'atenció d'altres problemes que el comprometen, ¿hem de reduir la notícia a la mínima expressió -el que coneixem comun breu- o, per contra, ens hem de deixar portar pel previsible estrèpit i donar a cada bajanada tractament d'informació transcendent?
Aquest és el dubte que ens podria haver entrat quan la presidenta de Madrid,Esperanza Aguirre, va afirmar dimarts que la final de la Copa del Rei de futbol s'hauria de suspendre en cas que hi hagués xiulades a l'himne nacional espanyol. No cal ser una llumenera per deduir queAguirrees ficava en aquest fangar en un moment en què el seu paper institucional podria ser seriosament qüestionat en dos assumptes capitals: la tèrbola nacionalització de Bankia i la desviació oculta del dèficit públic d'aquella autonomia.
Soroll
Notícies relacionades¿Què ha de fer en aquest cas el periodista suposadament assenyat: no deixar-se portar pel soroll per no fer el joc a la presidenta o, per contra, donar una resposta crítica a una ocurrència tan penosa, i contribuir així a l'estratègia de despistar? Difícil decisió, sobretot quan se sap que, com es diu amb un realisme punyent en un cèlebre diàleg de la pel·lículaPrimera plana(Billy Wilder, 1974), ningú es llegeix el segon paràgraf.
Les xarxes socials han vingut a solucionar el dilema. Diaris, ràdios i televisions clàssics ja no tenim el monopoli del soroll. SiAguirreinflama o incendia (per citar els que segons sembla són els dos únics verbs de l'univers Twitter) la xarxa, els càlculs ja no valen: cal sumar-se a la cridòria i confiar que algú llegeixi, almenys, el subtítol.
