Petit observatori

Homenatge a un home de tothom

2
Es llegeix en minuts

Fa pocs dies, dues grans figures de la cultura catalana,Antoni Badia Margarit iJosep Maria Ainaud de Lasarte, van rebre la Medalla d'Or de la Generalitat, que és la màxima distinció honorífica que pot atorgar el Govern català. Jo vaig tenir el privilegi de dir unes paraules sobreAinaud, que deu ser el català que ha posat en marxa més iniciatives sense que hi aparegués el seu nom. Va ser l'impulsor d'unaAntologia poètica universitàriaque va circular l'any 1949. Cal tenir present la data: 1949. Quan la universitat reprimia el català i la democràcia. Després,Ainaudha fet tot el que és sabut i el que no és sabut. Se'l pot definir, certament, com a historiador, però sempre l'ha preocupat, i encara avui, «tot el que es pot fer pel país». La frase és molt àmplia, però és queAinaud no s'ha posat mai límits. El reconeixement públic d'ara contrasta amb la seva condició de sempre: ser un motor infatigable però silenciós. Perquè ha estat a tot arreu on calia multiplicar esforços.

Amb una aportació generosa dels seus coneixements i davant d'un dubte, som molts els qui hem trobat la solució: «Això ho deu saber l'Ainaud».Josep Maria Ainaud, en un món competitiu, ha estat i és un àngel, el que passa és que ell no ho sap, perquè mai s'ha mirat al mirall i, és clar, no s'ha vist les ales. Un home que harmonitza les seves profundes conviccions amb l'elegància respectuosa pels altres. I rialler. En un país on la contraposició d'idees és sovint aspra, ell viu l'alegria de saber conviure amb tothom. És un home espiritual a qui agrada la bona matèria. Humana, és clar. Però també ho dic pensant en la xocolata excel·lent que oferia a la gent de La Campana quan visitava l'editorial.

Notícies relacionades

I quan se li ha volgut agrair alguna informació històrica o cultural -penso que ho sap tot- sempre ha dit: «¡I ara, si no té cap importància!». Vaig acabar el meu breu parlament amb un petit acudit en vers. «Sempre has estat un exemplar senyor / i el teu cognom és un engany molt fi: / Perquè tu no ets l'Ainaud (enó), / sempre has estat l'Essí». Una referència a la seva voluntat de satisfer tothom.

El gran saló del Palau de la Generalitat era ple. Els aplaudiments eren inacabables, tothom dret. No per ser aplaudit, vas començar a lluitar fa més de 60 anys. La teva tenaç vocació ha estat servir. Amb els braços oberts a tothom. I ara, estimatAinaud, ens hem reunit per agrair-t'ho.