El periodisme l'hi agraeix, senyor Colson
Una de les escenes inicials de Tots els homes del president, la pel·lícula que narra la investigació deThe Washington Postsobre elcas Watergate, té lloc a la redacció del diari. Robert Redford, que encarna el reporter Bob Woodward, es dirigeix al seu redactor en cap.
--Harry, ¿qui és Charles Colson?
--Seu, fill. M'alegro que m'ho preguntis, i m'alegro que m'ho preguntis a mi, perquè si t'haguessis dirigit a Simons (subdirector) o a Bradlee (director) haurien dit: "Farem fora aquests idiotes perquè estan tocant el violó".
--Insisteixo, ¿qui és Charles Colson?
--L'home més poderós dels Estats Units és el president Nixon. ¿Has sentit a parlar d'ell, noi? Charles Colson és el gran conseller del president. Té un proverbi al seu despatx: "Si atrapes algú per les pilotes, el seu cor i la seva ment són teus".
Colson va ser un dels cervells de la trama Watergate i del grup dels anomenats fontaners de la Casa Blanca, format per exmercenaris i exagents de la CIA i l'FBI que s'encarregava dels treballs bruts i que a la llarga va suposar la dimissió de Richard Nixon. Colson va acabar a la presó i es va reconvertir en un integrista cristià que va dedicar la resta de la seva vida a redimir presos.
Va morir fa uns dies i amb ell una de les figures més sinistres de la política nord-americana de la dècada dels 70. En ple escàndol del Watergate va proposar volar pels aires una innocent institució sense ànim de lucre per desviar l'atenció.
Notícies relacionadesL'escena anterior és tot un clàssic i amb altres protagonistes i situació l'he presenciat més d'una vegada en una redacció, quan un periodista veterà es posa pedant i sobrat per donar una lliçó d'ofici a un jove reporter. Colson va ser en el seu temps un personatge despreciable --no oblidin el proverbi del seu despatx--, però s'ha de reconèixer que gràcies a ell i a altres de la seva mena que van envoltar Nixon el periodisme va escriure una de les pàgines més brillants de tota la seva història que segueix sent referent i model.
En nom del bon periodisme, gràcies, senyor Colson.
