El Paral·lel vol tornar a ser actiu

Fa poc, comentava en aquestes pàgines un projecte de reforma del passeig de Gràcia i de la Rambla de Barcelona. S'hi poden afegir altres iniciatives basades en el mateix mètode: resoldre temes d'estructura urbana i de significació global a partir del microurbanisme i àdhuc del modest reciclatge, un mètode eficaç per a una nova renaixença del paisatge urbà de Barcelona. Fa unes quantes setmanes a El Molino s'hi féu una festa per celebrar el suport del nou Ajuntament de CiU a uns ciutadans que havien iniciat en l'època del tripartit un projecte de remodelació del Paral·lel, el gran eix oblidat dels barcelonins. Se celebrà a El Molino perquè tot plegat va començar amb la recuperació d'aquest espai gràcies a la polifacètica empresàriaElvira Vázquez.

Amb entusiasme ciutadà, es constituí una fundació amb un acrònim suggeridor: FEM (Fundació El Molino), que suggereix immediatament els eslògans: Fem Paral·lel, Fem Ciutat, Fem Civisme. S'hi incorporaren ciutadans i associacions del barri i encarregaren a un tècnic (l'estudiJordi Pardo) un diagnòstic sobre la situació i les perspectives de l'avinguda i el seu entorn pel que fa als aspectes socials, econòmics, culturals i urbanístics. Establiren un sistema de col·laboració amb l'Ajuntament (Oriol Clos) i amb els arquitectes del mateix FEM (BOPBAA). D'aquesta manera, cremant etapes, han arribat a encarregar a 8 despatxos joves -engrescats i competents- uns projectes bàsics que han de servir com a documents de partida per a tota la transformació del barri, subdividit en quatre subsectors, cada un dels quals té unes característiques diferenciades. El primer és l'arrencada de l'avinguda, amb el conjunt de les Drassanes i el veïnatge del port i la Rambla. Aquest doble veïnatge hauria de justificar una reordenació que descarregués la Rambla de trànsit i d'atenció turística i que potenciés la relació amb el port i establís la base del trident Paral·lel/Rambla/Moll de la Fusta. El segon subsector és l'eix entre els barris de la Rambla i el primer Poble Sec, al peu de Montjuïc. És el que encara emmagatzema les restes d'aquell Barri Xino que ha deixat records desmesurats gràcies a les juguesques literàries i a l'esplendor canalla d'una època negra però banalment creativa. Aquesta deu ser una de les zones urbanes del món amb més densitat de teatres i sales d'espectacles, un tema que ha de cohesionar les iniciatives de tot el barri. El tercer subsector és l'àrea central, entre l'Eixample i el Poble Sec, preferentment residencial, que mereix retornar-lo a la dignitat dels primers projectes -quan s'havia començat a construir amb dues voreres porticades- i revisant els traçats dislocats de les mansanes deCerdà i tota la secció transversal que hauria de millorar l'espai exclusiu per a vianants, la riquesa de l'arbrat, l'enllumenat, les terrasses dels bars, l'ocupació de les calçades, etc. L'últim subsector ve marcat per les grans instal·lacions de la Fira de Mostres, els residus de l'Expo del 29 i la nova vitalitat distributiva de la plaça d'Espanya.

Hi ha sempre el propòsit de tots els participants a evitar una urbanització dura i monumental perquè és difícil de definir-hi funcions especialitzades. El que cal, en canvi, és imposar una flexibilitat que admeti els canvis d'escenari, treballant només amb elements provisionals o efímers.

Fa poc se celebrà una festa popular al barri que fou exemplar en aquest sentit: s'ocupà amb escenaris i mercats durant un dia o un cap de setmana tots els carrers, parcs i jardins, voreres i calçades i es tancà el trànsit provisionalment. Es comprovà que, malgrat -o gràcies a- no imposar transformacions definitives i radicals, el paisatge es podia adaptar a les noves funcions puntuals, aplicant una planificació més sociològica i política que morfològica i funcional. Més teatral, canviable i efímera que l'arquitectura dogmàtica.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Ara cal que les bones intencions es concretin: el passeig de Gràcia, la Rambla i el Paral·lel podrien ser el començament d'una nova reconstrucció de Barcelona. El Paral·lel té dos indicadors molt positius. Primer: demostra que el nou Ajuntament està disposat a continuar una operació que havia iniciat l'anterior, cosa que confirma una continuïtat al marge de partidismes. Segon: la participació ciutadana funciona de manera diferent que en altres operacions. En comptes d'atendre les cridòries de greuges particulars, la veu ciutadana pren la iniciativa i arrenca amb unes consultes professionalizades per seguir un itinerari en què distingirà les decisions polítiques, els signes bàsics de la participació i l'eficàcia professional.

Arquitecte.